OLOR/S que passen

Els carrers son plens de tu
sento el teu olor pertot
no només a les mans
que ahir van acariciar el teu sexe
ni als cabells
que em vas despentinar
en el nostre acte d'entrega
no,
sento el teu olor corrent per l'aire
com un fil interminable de partícules
lleugeres, dolces, fogoses
que desdibuixen
les cantonades rectilínies dels carrers
formant corbes infinites.

Olor a humit durant la nit, tanmateix olor de fusta
a cafè amarg pel matí amb un toc de dolç carmel
a mimosa les carícies
a maduixa els teus petons
a pebre picant les paraules
...

y olor a hivern al dir-te adeu.


M'allunyen les meves passes
d'on he desat el meu cor
Descompto el minuts que resten
per ensumar-te d'aprop
I passen lentes les hores
olorante pels carrers
olorant o imaginante
recreant-me en el record
creient que és teu el meu tacte
i que en el xiulet del vent
dancen els teus harmònics
i m'acaricien la pell


Oloro la teva absència quan no arriba mai el vespre
olor a poma verda madura que no li arriba el moment
de ser collida de l'arbre i espera... (im)pacientment

Olor carrer primavera -quan m'acosto a casa teva-
...
Olor a humit aquesta nit, tanmateix olor de fusta.