PRIMER DIA D´ ESCOLA

La Aurèlia mira de que la seva neta surti del cotxe per anar el primer dia d´escola. Ma menuda fa una gran rebequeria, la seva mare no la pot acompanyar ja que treballa i es la iaia qui porta a la nena. La petita Mar no vol sortir i diu que no vol anar-hi que vol anar a casa la iaia. La pobre dona ja no sap que més fer i la tiba per un braç i l’arrossega tant si vol com si no vol cap a la classe de P3.

La nena fa uns brams com un ase, se li veu la campaneta del coll inclús de tant que plora. Mès ella la deixa en mans de la senyoreta amb el cor encongit. Li crida ben fort que s ´ho passarà molt be i que a les dotze la tornarà a venir a buscar. La nena no la sent sols brama, la seva mestra bufona i jove mira de calmar-la. La pobre dona va tristament cap al cotxe, l’agafa i va cap a casa seva.

Pel camí de cop i volta li ve al pensament el seu primer dia d´escola, que recorda es diu ?
Recorda era un dia de Setembre ple de boira, al carrer tot era fosc i emboirat. A dins la classe hi havia llums encesos. Eren bombetes sense pàmpol, bombetes tristes que feien una llum esmorteïda . La seva mare la duia de la ma, a l´altre ma hi portava una maleta de cartró, petitona amb la imatge dels tres porquets. La seva mare li va comprar junt a llibretes i llapis de colors que ho porta tot a dintre de la mateixa. També li va explicar l’historia dels tres porquets i li va dir trobaria nens amics per jugar i aprendre coses.

Recorda que va reconèixer la filla de una amiga de la mare una mica mes gran i si va arraulir com una paparra. No va plorar gens mès per dins sentia com un rau rau i esperava passes molt despresa el mati ,la seva mare li va dir la iaia la vindria a buscar.

Tot va anar bé,la mestre va fer les presentacions i tots els alumnes es varen asseure als seus llocs i va començar la classe. Va treure llapis i llibreta. La senyoreta li va dir tenia una llibreta molt maca. Li va dibuixar un rengle de lletres i va dir intentes fer-les iguals a sota. La Aurèlia no li va costar gens i al cap de una estona ja tenia tota la plana mes o menys ben feta. Desprès va venir el pati, ella no es va menjar el berenar que li havia posat la mare, no tenia gens de gana amb tantes emocions, amb una nena mes o menys de la seva edat varen mirar una filera de formigues que anaven al seu niu i van badar una mica assegudes a una paret del pati.

Al entrar a classe la mestre va dir començarien amb les beceroles. Va treure un gran cartell amb unes lletres molt grosses. La mestre el va penjar de un clau a la paret i va dir. Ara començarem per les vocals, repetiu amb mi va dir senyalant amb un bastonet llarg la primera lletra, aquesta es la A. A varen repetir els seus companys i ella també i així varen anar dient totes les vocals.

Desprès de tornar a dibuixar lletres en la llibreta,la mestra els va dir tornessin a escriure que ella aniria per les mes grans. Llavors la Aurèlia recorda va tenir el primer desgavell de la seva vida. Ella va continuar mirant un altre cartell on hi havia paraules. Ella les reconeixia , a casa llegia ja, i sense donar-se compte va anar dient totes les paraules que la mestre senyalava amb el punter . La mestra la va mirar malament i va dir continues amb la cal•ligrafia. La Aurèlia una mica tímida quasi plorava. No li va agradar que la mestra la renyes. Llavors un cop acabat amb els altres nens, la va cridar a part. Vine com es que saps llegir , li va preguntar la mestra?. Tinc de parlar amb la teva mare, això no es normal, les nenes petites com tu, no saben llegir. Digues qui t´ha ensenyat ?

La Aurèlia recorda es va posar a plorar, no entenia res de res. Ella havia après a llegir amb un llibre que tenia una rodeta on hi havia lletres i figures. La iaia li va ensenyar un cop, llavors ella com si es fes la llum,ho va entendre tot i va començar ella soleta a llegir. Els seus pares ho sabien, que havia fet malament ? Va sentir una gran tristesa era diferent als altres sabia llegir i ara parlaria amb la seva mare i plorava i plorava. La iaia la va trobar així. La mestre li va dir plorava perquè ella s’havia estranyat que tant petita llegís ja, la iaia va dir. La meva neta es diferent, li agraden molt els llibres i si sap llegir i ha algun problema ?. No, no va dir la mestre, al contrari la tindre de posar amb les mes grandetes. I així va començar el col•legi.

La Aurèlia arriba a casa i pensa a veure si la seva neta li passa el mateix, paraules senzilles les sap llegir ja, i coneix quasi totes les lletres. Amb un sospir tanca el cotxe i entra a casa seva.