Pres

aquest per comentar-te, en aquest moment m'identifico molt amb ell, vaig una mica perduda entre el que he de fer i el que vull fer, el que tinc que aparenta i el que voldria fer... estic confosa . Vaig llegint i trobo algunes respostes, gràcies pel comentari i gràcies per aquests relats.

Yuna

que és un poema excel·lent. Has resumit amb poquetes línies un sentiment tan fort, que espanta.

Demano permís per emportar-me'l amb els meus preferits. Em sento molt identificada amb aquest poema, que em fa pensar en uns versos de Pedro Salinas, no pas per les lletres en sí, sinó pel significat que m'ha semblat entendre.

Sigui com sigui, ho trobo preciós. Ja dic, excel·lent. Digne de recomanació.

I et felicito de nou.

Una abraçada.

Salz.

genial, m'ha encantat, curt, sincer, clar, directe... no calen més paraules...és brutal!!!!!
salut i revolta!
Sílvia

aquest sentiment tan dur, tan inexplicable, que costa tant d'abraçar amb paraules. Un enyor que fa sentir el cor i l'ànima tancats en una cel·la invisible als ulls d'altri, però tancada amb pany i clau. I t'hi sents ofegar, i no ho pots entendre, i et confon...

Sis versos extraordinaris, tant per la seva senzillesa com per l'habilitat d'aconseguir transmetre tant amb tant poques paraules.

Et felicito, de debò.

Una abraçada, Jordi, feia dies que no et llegia i m'ha agradat molt fer-ho de nou.

I estic totalment d'acord amb tu.... entre tots, estem aconseguint que RC sigui més que un web, començant per l'entusiasme, la il·lusió i l'encant que desplega el nostre estimat equip d'organitzadors!

i altra vegada curt, però molt emotiu! m'ha agradat :P
Molts petons!

NoKia