Pregària

Miraré a la muntanya d'on ve la meva força
I m'alçaré per damunt dels verds turons
Miraré les fulles verdes dels arbres
I hi descobriré el Déu de la bellesa
Miraré els pètals de les flors del bosc
I hi descobriré el Déu de la bellesa
Palparé la suavitat de l'herba dels prats
I hi descobriré el Déu de la bellesa
Miraré als ulls del meu amic, de la meva amiga
I hi descobriré al Déu de l'Amor
Miraré el niu dels ocells que alimenten les seves cries
I hi descobriré al Déu de l'Amor
Sentiré els rajos del sol damunt la meva pell
I hi descobriré al Déu de l'Amor
Oloraré la flaira del romaní, de la farigola i del fonoll
I hi descobriré al Déu de l'Amor
Sentiré una mà que agafa fort la meva mà i una paraula que em dirà:
"Soc aquí"
I hi descobriré el Déu de l'Amor

Escoltaré rialles, crits de joia i corredisses
I hi Descobriré al Déu de l'alegria
Escoltaré el cant dels ocells, el soroll del riu i el cant del vent enjogassat
I hi descobriré al Déu de l'alegria
Escoltaré el meu nom mil vegades pronunciat pels meus amics
I hi descobriré al Déu de l'Alegria


Buscaré les petjades de les fades del bosc i els barrets perduts dels nans
I hi descobriré el Déu del misteri
Sentiré el meu nom pronunciat per la natura, per la terra humida i pel cel blau
I hi descobriré al Déu del misteri
Buscaré la resposta més enllà del que veuen els meus ulls
I hi descobriré al Déu del misteri

Tornaré a casa amb el cos cansat i el cor encès
Haurà passat un dia més i en el silenci de la meva habitació...
em trobaré amb mi, i per un moment ho deixaré tot...
tot el que tinc: els meus joguets, els meus jocs
els meus objectes més apreciats...
deixaré també els meus estudis, els meus títols, el meu prestigi...
el meu orgull...
totes les meves possessions i...
em quedaré només amb el que soc...
i descobriré que el que soc no és el que tinc...
que el que soc només soc jo...
i que del que jo sigui depèn la meva riquesa...
I jo no puc ser res si no soc capaç d'oferir...
amistat...