Pregària

Un relat de: deòmises
Finalment el veus, després d'abastar-te al mercat municipal, al seu racó de sempre, on t'ha estat invisible al llarg de les setmanes. Avui, però, no has pogut evitar-lo ni esquivar la seva mirada glauca que, enmig d'una pàtina de brutícia, destaca i se't clava com un ferro roent al fons de les pupil·les. Et sorprèn la reacció que tens en percebre'l. Tants dies cercant una excusa per no passar a prop d'ell, amb una fitada més perllongada del compte al rellotge de polsera o amb una trucada que no pots posposar ni ajornar fins a arribar a casa, i ara se t'han acabat els recursos de la distracció. T'empasses la saliva, com si això t'ajudés a superar el mal tràngol de ser testimoni d'aquesta mostra de realitat tan colpidora.


Apareix davant teu, entre bosses de diversos supermercats, i flanquejat per una terna de petaners que, de ben segur, són un sac de puces. Allà dins, hi carreteja totes les seves pertinences, un poti-poti que provoca basques de veure'l. Al seu davant, el cul d'una ampolla de plàstic conté les escasses almoines que ha pogut aconseguir. T'atures en sentir aquells iris intensos que et sotgen, amb la desesperació de qui té fam crònica i passa fred inclús en plena primavera. La intempèrie és tan dolenta..., penses, i et fa la impressió que també has murmurat aquestes paraules. Furgues dins de la bossa de mà tot buscant alguna cosa. Encara hi ha xavalla i algun bitllet petit; avui no t'has passat del pressupost. En trobar el moneder, regires el seu contingut i la dringadissa metàl·lica deixondeix breument els tres gossos del cansament sempitern que arrosseguen, però tornen a caure en mans de Morfeu gairebé al mateix instant.

Pinces dues peces de dos euros amb decisió i, com si estiguessis davant de la Fontana di Trevi, conjumines quatre paraules en una pregària succinta però sentida. Que mai no em trobi en aquesta situació; ni ara ni mai, penses i repeteixes de nou després de llançar el parell de monedes dins del bol improvisat. Llavors ell et veu, finalment.

Comentaris

  • caritat, sí.[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2018

    Caritat que dónes i que de fet demanes per a tu mateix, la caritat de no caure en aquell pou que et fa estremir sols de pensar-hi.

    Bon relat per tancar el curs deò!

    Seguirem el curs vinent?

    De moment, i si no ens veiem abans, bon estiu!

    Ferran

  • Jo també l'he vist![Ofensiu]

    Jo també l’he vist. Fas una descripció tan detallada que no pots deixar de veure’l. Ja es ben veritat que tendim a no voler veure el que no ens agrada ni volem per a nosaltres...
    Que mai, mai no ens hi trobem!
    —Joan—

  • Doncs això[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-05-2018

    Doncs això: que mai ens trobem en la mateixa situació.
    Fins al proper curs relataire, Deòmises!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

332 Relats

894 Comentaris

219319 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978