Portes inesperades

A l'obrir aquell "mail" vaig trobar una porta que mai hagués pensat cercar però que va arribar a mi de la forma més inesperada. Em va sorprendre la sinceritat d'aquelles paraules, la gratitud que desprenien.Vaig trigar uns dies a decidir-me però quan vaig enviar la meva resposta va ser amb absoluta fermesa.
En travessar aquella porta em vaig sentir lliure per primer cop a la meva vida doncs ho havia fet seguint el meu propi criteri encara que fos de forma clandestina. Va ser una sensació de felicitat tan gran que encara a vegades la noto dins meu. Aquest pas que sembla tan senzill em va donar l'oportunitat de conèixer la gran importància que tenen els sentiments en aquest món en el que la majoria de les vegades ens guanya la superficialitat.
A la persona que em va enviar aquell correu li dec gran part del què sóc perquè en aquests anys he aprés coses que abans ni m'havia plantejat i que em serveixen de gran utilitat en el meu dia a dia. Sobretot li agraeixo haver-me inculcat el seu valor davant les adversitats que es basa en ser un mateix passi el que passi. En el futur espero seguir caminant de la seva mà i ser capaç de viure com he somiat fer-ho durant tot aquest temps de lluita en el que per sort mai he estat sola ja que en tot moment he tingut una espatlla en la que plorar, uns braços disposats a abraçar-me, un somriure on cercar motius per continuar endavant.
Quan em sento derrotada rellegeixo aquelles línies en les que algú que havia llegit un dels meus poemes per casualitat em felicitava i ara, gairebé tres anys després, m'inspira a donar cos a nous relats que marquen la meva evolució com a persona i a l'hora d'escriure.