Portat pel vent

Un relat de: famapa

L'home va respondre al missatge de SORPRESA3 amb dues frases fetes, no calia més. Després de quinze dies de xatejar periòdicament i sondejar el terreny era hora de trencar aquell món virtual i passar ja al real. SORPRESA3 al va contestar al moment. Van quedar per veure's l'endemà a les sis de la tarda en mig de la plaça Catalunya.

Dos mesos abans s'havia donat d'alta en una web de recerca de parelles. Des del primer moment va posar-hi moltes expectatives. Allò li va semblar una espècie d'hipermercat on trobar una pila de parelles ideals. L'home tenia molt clar com havia de ser la seva parella ideal; una dona atractiva, poc xerradora, i també el que volia; poques cites, uns quants claus i endavant que fa baixada.

Havia tingut molta cura al escriure el seu perfil. Tenia seixanta-dos anys, representava uns setanta, però no es va estar de posar: "Home ben plantat de cinquanta-cinc anys busca....". Aquí es va bloquejar. Com dir al que buscava ?. Ho va meditar profundament, i aleshores ho va veure clar: "... busca una sincera amistat...". Li va encantar, n'estava orgullós del seu enginy. La dona que llegís el seu perfil entendria perfectament les seves sinceres intencions, i si no ell ja s'encarregaria ell de fer-li veure ben aviat fins a on arribava la seva amistat. Va seguir:
"...Disposo de bona posició econòmica,..."
En realitat estava carregat de deutes. Amb els vuit-cents euros de pensió no n'havia per on estirar.
"Viudo, un fill,..."
La seva dona l'havia deixat fastiguejada dels menyspreus i retrets que havia aguantat durant molts anys. De fills o filles mai va tenir-ne.
"... ganes de ballar, ganes de viatjar, ganes de ....".
De fet, a part dels claus, no tenia ganes de res, però va pensar que era convenient afegir-ho.

Va sortir de casa amb el temps just per arribar a la cita. Va anar cap a l'estació de metro més propera. Alhora que anava baixant els esglaons anava apareixent el derrotisme. Segurament SORPRESA3 seria un nou engany, una dona gran, sense cap atractiu, amb ganes de parlar de les seves angoixes, dificultats per arribar a final a fi de mes, sense esma per res, amb un pis ple de buidor... N'estava cansat. Tenia por del fracàs. De trobar una dona que fos el seu reflex. Va tancar els ulls i va seguir caminant; portant la tristor, com sempre, en la seva ombra.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

famapa

7 Relats

3 Comentaris

5433 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00