Ball de rams

L'orquestra Maravella es va aturar.
"Ball de rams" va cridar el cantant melòdic. Com sempre em va agafar despistat, i mira que ho tenia tot planificat. Els propers balls ja els tenia lligats amb la Gloria, la filla petita de la Juanita, la de la vaqueria, que era la noia que m'agradava. Però l'orquestra s'havia precipitat i ara estava ballant amb la noia que no tocava.
La Torrassa estava de Festa Major. Era a l'estiu, en ple agost, no hi havia col·legi, tots de vacances, la millor època de l'any.
Havia passat el matí jugant. Primer a bales amb en Roldan, el meu veí de la casa del davant. I tot seguit un grup de nois del carrer Onésimo Redondo (abans i ara Rafael Campalans) havíem anat a fer ‘MEX' contra els nois del carrer Progrés (abans i ara també Progrés). No sé per que en dèiem fer ‘MEX' de jugar un partidet de futbol en mig del carrer, potser venia d'una distorsió de ‘match', ves a saber. Clar que tampoc ens importava res saber don venia la parauleta. El ‘MEX' Es va fer al seu carrer ja que el carrer Onésimo Redondo (abans i ara Rafael Campalans) estava guarnit de Festa Major. El tema del guarniment, aquest any, anava d'un fons marí, per lo menys el primer dia, ja que els dies posteriors la pluja havia provocat un daltabaix, convertint-lo en un fons de deixalleria.
El partidet es va acabar amb sarau, com quasi sempre. Una mestressa de casa, molt emprenyada, sense tenir cura de que estava estroncant la carrera d'uns futurs ‘kubales', havia punxat la pilota amb un gros ganivet de cuina. Per un atzar del joc la pilota havia anat a petar contra el vidre de la porta d'entrada de la casa de la senyora. Total, vidre trencat, mestressa emprenyada, pilota punxada i partit finalitzat abans d'hora.
Però ara era per la tarda i era dijous. A les sis de la tarda gran ball infantil a l'envelat de la Torrassa. El programa de festes era prou explícit, i afegia que estaria amenitzat per la gran orquestra Maravella de Caldes de Malavella. A la plaça Espanyola, com cada any, s'havia bastit un envelat i la comissió de festes havia confeccionat un programa d'esdeveniments molt acurat i luxós: xocolatada, pallassos, concursos de grups musicals, balls de tarda, balls de nit, ball de gala i ball infantil.
Un parell de mares havien recollit els nens i nenes del carrer Onésimo Redondo (abans i ara Rafael Campalans) i tots plegats cap a la plaça Espanyola, cap a l'envelat.
Tot ho tenia planificat, cap a la mitja hora tocarien el ‘Ball robat" i cap a les set el "Ball de rams". I jo a les set estaria ballant amb la Gloria. Però l'orquestra s'havia precipitat i ara la noia que no tocava estava esperant que li anés a comprar el ram. Vaig tenir un moment de dubte, sabia que alguns companys en situació similar havien optat per sortir corrent i deixar la noia palplantada. No vaig caure en la temptació, tampoc es tractava de fer una fugida ignominiosa, indigna, a més a més si s'assabentaven a casa, tenia el càstig assegurat. Vaig comprar el ram, una figureta horrible de quelcom que volia semblar porcellana i li vaig portar a la noia que no tocava. De fet si me la mirava millor, tampoc estava tan malament, una mica baixeta, però passable. Res comparable amb la Gloria. Vaig ballar amb ella dos balls més, era el protocol a seguir després del ball de rams.
Una vegada lliure, vaig corre a buscar la Gloria. Sense planificacions ni estratègies vaig estar ballant amb ella tota la resta de la tarda, "Ball del fanalet" inclós. A la sortida la vaig acompanyar a casa seva. Al arribar al carrer Onésimo Redondo (abans i ara Rafael Campalans) l'ambientació musical atacava una del Antonio Machin:

"Pintor que pintas con amor
¿Por qué desprecias su color
si sabes que en el cielo
también los quiere Dios? "