Por... Por de què?

Des de fa temps he anat treballant el tema EMOCIONS i descobrir que la POR és una EMOCIÓ que avisa i per tant informa de les carències que hom té.
Sobretot a nivell de la ment... pors mentals...pors imaginàries plenes de força... imàginaria.
A mi les PORS m'ajuden i aporten.

la qual cosa demostra que ja tens prou coratge que és el primer pas per afrontar la por a la vida. I com algú va dir un dia..."El coratge és una cosa curiosa. No ens manca davant un gran repte, sinó que el repte es fa gran perquè no tenim prou coratge per afrontar-ho." I tu em sembla que de coratge en tens un pilot!

Crec que qualsevol persona amb un mínim de sensibilitat ha de sentir una certa por davant la vida, la qual fa respecte quan se l'observa amb deteniment.
I que una de les eines que tenim per il·luminar el trajecte vital, impedint que la por ens bloquegi, és fer-nos preguntes, com tu molt ben indiques, i escoltant amb cura les respostes.
És clar que, de vegades, les respostes ens poden portar a una situació contradictòria, ja que nosaltres mateixos podem ser una Antítesi en certs moments de la nostra vida... però tot i així és millor conèixer-nos i reconèixer-nos que ignorar-nos, oi?

T'envio una abraçada gens poruga,
Unaquimera

Sovint tots tenim por de masses coses, el que passa és que no sempre aquestes pors són reals, o compartides.
Respondria afirmativament a la teva pregunta final, és només quan ens questionem moltes de les coses que ens envolten, que creixem i veiem la vida des de diferents prespectives.
Llegint relats com el teu, també creixo, pq em fan reflexionar molt! Gràcies! I gràcies pel comentari!! :)

or? Molts cops, és bo tenir por, aquella mena d'angúnia que't menja el capoll i part del cor; però que a la llarga et respon les preguntes que sempre t'has estat demanant. No tenguis por! I si nbo pots evitar-ho, recorda que tot passa, inclosa aquesta por.


Pst: Sovint et segueixo. M'agraden bastants del teus relats.

Ullsdexocolata.