Por a la mort?jo?

Hem de tenir en compte que només vivim, tirant llarg, entre 70-90 anys. Què fem després? Morir. Què fem abans? No ho sé però comprendreu que no m'entra al cap que estiguem vius. És ben cert el que deia Epicur: "mentre som vius ella no existeix, quan ella es manifesta, nosaltres ja no hi som" i per això dic que no cal que ens traumatitzem. Els problemes ja venen quan enlloc de morir-te tu mateix mor una persona que estimes. A l'igual que la majoria de mortals, m'ha passat. Em fa més por la mort per algú altre que no pas per a mi, pateixo, ves! Però, per altra banda, m'imagino coses, no sé, què seré, en què em convertiré o què em trobaré quan jo fini:

- Potser, si realment Déu existeix, patir i patir durant tota l'eternitat.
- Núvols i més núvols! Saltar, cridar, parlar amb gent desconeguda, riure, descansar per sempre més, en fi, no fotre brot! (en perdó de l'expressió).
- Convertir-me en una tortuga. És el meu animal preferit perquè dorm durant tot l'hivern i surt quan hi ha bon temps.
- Ser una fantasmeta que vola i vola sense parar.
- Ser un virus de la grip
- Ser un barrufet que barrufa per aquí i per allà.
- O bé descobreixo que enlloc d'un Déu tenim un programador informàtic que ens ha creat a nosaltres i aquest món per a veureu com ens en sortim...