Política

L'amor...política... uau, mai se m'havia acudit noi. jje m'ha agradat molt!

P.D: gràcies pels comentaris!

laura^^

L'amor en essència cap a l'ésser humà i tot el que ens envolta, és potser l'únic camí que ens permet percebre i comprendre el dolor, les diferències, els distints punts de vista, les limitacions, els dubtes, els errors i tantes coses més...
No hi hauria millor política que aquesta, però potser només és un somni.
En tot cas, cadascú de nosaltres som lliures per poder-la practicar fins on siguem capaços.

P.S.- No crec que vingui massa al cas explicar-te el perquè no valoro des de fa poc temps. T'asseguro què per mi era un veritable turment, no era capaç de copsar tot el que em podia transmetre un relat i al mateix temps tenir en consideració l'estructura i la forma i donar-li un valor del 1 al 10. No és tan fàcil com corregir un exàmen i per a mi tot això és massa subjectiu.
Considerant la naturalesa dels teus escrits, tots ells molt humans, em va cridar molt l'atenció que a la teva biografia hi fiqués que no et comentéssim els que no valorem, per honestedat i claredat. La veritat és que em vaig quedar a quadres, doncs jutjaves a una molt nombrosa part de relataires, passant-nos a tots pel mateix rasant.
T'asseguro que tant m'han ajudat els comentaris valorats com els no valorats, però el que m'omple de debò és aquell que és capaç de dir-me el que pensa i em deixa un escrit crític o no, però constructiu. Gràcies a ells m'he sentit créixer i escriure amb més força i il·lusió que mai.
Han estat realment de gran ajuda i m'han donat la possibilitat de compartir molt més que l'escriptura.

Si t'he de ser sincera, preferiria que no existigués l'opció de valorar, la veig com ja t'he dit subjectiva i motiu de males interpretacions (sobretot considerant que gairebé tots som aficionats).
No et volia fer un discurs, però necessitava dir-
t'ho.

Aprofito també per donar-te les gràcies pels teus comentaris.

Salutacions!