Cercador
Vivim?
Un relat de: Eugeni Mur- Compartir:
Contradictòriament anem circumfusos
entre les natures de la femta i l'argent
construint esplendents palaus de vent
sobre dúctils dunes de vidre inexistent.
I com un càlid aire d'estiu persistent,
feixugament passem oriünds en el temps;
enfilant-nos per les teranyines
que teixim amb recels inveterats
i raons aparentment inexpugnables.
I potser sense adonar-nos
cada matí abandonem el cos
dins d'una caixa de fusta,
quan el sol encara somia
sobre un coixí d'esperança
i només ensenya les puntes
dels seus aurífics cabells,
sota els llençols de la lluna.
Comentaris
-
M'ha encantat!!![Ofensiu]tramuntana | 31-08-2005 | Valoració: 9
Sobretot l'última estrofa. M'ha semblat brillant!
petons Eugeni!
laura^^ -
m'agrada aquest "vivim?"... [Ofensiu]Marc Freixas | 31-08-2005
reconec en tu
que el poema viu dins teu... lògicament aquest i tots els altres, composats amb una bona dosi de talent
reconec en mi
que m'agraden els teus poemes,
m'agrada la teva obra,
i que et seguiré llegint
però recorda... un consell :
el poeta es va fent gran en raonaments mentre escriu
dia a dia
paraula per paraula
vers a vers,...
-segurament ho tens present en tot moment-
així doncs, segueix pels camins humils company!!
salut -
!!!![Ofensiu]Anna O | 30-08-2005
jo no vaig trobar les paraules ahir al matí per explicar-me com em sentia, amb l'inevitable retorn a la brutal rutina diaria... moltes gràcies, per donar-li nom a la nebulosa que m'empenyia rambla catalunya amunt....
una abraçada
l´Autor
36 Relats
50 Comentaris
33841 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
MÉS COMPRENDRÀSMés comprendràs com més els mots t'apropin
a la vora del riu de tu mateix
i sense por t'encaris amb la teva
fluent realitat.
Mudances, ritmes,
no fan més que ennoblir-te i afermar-te
quan els saps assumir sense recances.
Ofega, doncs, tot allò que t'allunyi
del projecte de tu i accepta totes
les solitutds i totes les mancances
sense neguit.
Fes de l'amor la norma
que t'alliberi de temors i angoixes
i et faci clars els horitzons del somni.
Miquel Martí i Pol