Poeta

Poeta, el mag de les paraules. Vesteix un frac negre de pell i una camisa ratllada sense botons. Poeta. La seva vareta, un llapis; el seu escenari, un llit; i el teló, el meu llençol. Poeta. Entre tot el públic m'ha escollit a mi i em fa pujar unes escales de cargol que no duen a enlloc. La pròpia por em dóna ganes de patir. Em demana el nom, l'escriu en una carta i se la guarda a la màniga, no em deixa veure quina, però jo sé que és un as de cors. S'inventa paraules màgiques i fa aparèixer una llàgrima als meus ulls, la fa desaparèixer amb un petó. Poeta. Tanca les meves preocupacions en una capsa vermella i hi clava mil espases. Amb un gest em fa volar per sobre dels núvols. Ho pinta tot de color rosa. M'hipnotitza només amb l'ajuda dels seus ulls. Poeta. Omple la copa del seu barret amb vi i brindem... M'acaricia els cabells i em treu un ram de flors de darrera la orella. I de cop tinc ganes de viure. I de cop... desapareix. Mentre endreço els records em cau una carta trencada, l'as de cors. Poeta, el mag de les paraules. Només un truc. Només una il·lusió.