Poesia d'embriaguesa (III)

Un relat de: L'escriptor mediocre

El sento,
el teu alè càlid

mentre s'aproxima.

Entra pels meus narius,
remou la meva barba, de dies
com una fulla en zel...

S'acaba.

Un lleuger contacte
de pell
de llavis
l'aire que exhales a la galta
i la pell, com fulla, vol més...

Ens mirem, tu somrius,
jo no evito cara de felicitat

tendra.

Mirem, la gent riu
i els ulls els ballen

sota l'alcohol.

Mirem a terra i recordem

el petó.

Comentaris

  • esperant relats[Ofensiu]
    Perry | 25-06-2007

    espero algun relat vostre que veig que jo aquí escric però ni ha molts que no!

    no et puc dir mes dle rrlat del que et vaig dir que m'encanta per la seva senzillesa a l'hora d'expressar sentiments tan difícils

    petons

  • tan diferents[Ofensiu]
    Perry | 22-06-2007

    ... tan diferents dels meus...
    crec que per això m'agraden
    els mesu són complicats dificils d'entendre pesats...
    perque són sentiments sense fonaments sense pensa
    tan tipics d'una adolescent...
    en canvi els teus pareix que ho tinguis tot clar, com si tot fos tan senzll, com si quatre paraules servisisn per descriureu tot

    m'ha agradat seguiré lleginte
    si algun dia legeixes els meus també desitjo que t'agradin tot i la seva diferencia

  • amelie | 16-06-2007

    esk es tan bonic k nse ni kom comentarlo