Cercador
Poema Franciscà
Un relat de: roda03- Compartir:
Quan vas partir
a lluitar i a fer honors
tenies molts seguidors
que et deien que el millor
era la guerra i els galons.
Però quan vas tornar
amb fracàs i humiliació,
ferit i derrotat,
i et vas adonar
que les teves armes
eren l'amor i la veritat,
et van dir boig.
Boig, perquè parlaves amb el sol.
Boig, perquè t'excitaven els solsticis.
Boig, perquè besaves les flors i la pobresa.
Boig, perquè corries nu pels camps.
Boig, foll, guillat,capfluix...
Tant se val, havies trencat els codis,
el seu codis.
LLavors te'n vas adonar,
que els teus ulls veien més llum.
Senties els refilets dels ocells
i el batec suau de les seves ales.
De dia, caminaves sobre miralls d'aigua
i de nit, et captivaven les pluges d'estels
i la mirada plàcida i còmplice de la lluna.
Heus ací, el miracle dels astres,
tot just quan es lleven,
nosaltres fem el contrapunt,
cerquem el repòs.
Et despertaves d'aquell somni atroç,
i tornaves a néixer altra volta,
però al teu entorn,
només hi havia mentida i odi.
Senzillament et vas adonar que la vida
que tu volies,
no era pas aquella.
Volies marxar d'aquella cruent realitat
cap el món dels teus somnis,
però no podies,
gairebé com alguns de nosaltres.
Escolta! Asís, avui encara cerquem aquests desigs,
inconfessablement molt més que tu : imagina't!
Heus ací, el miracle del temps.
Heus ací, la força de l'amor.
Heus ací, la nuesa de la nostra lluita.
Comentaris
-
Franciscà del tot![Ofensiu]llu6na6 | 06-06-2006 | Valoració: 9
quina imatge més bonica!
Quin sant més "fresc", més actual. La recerca de l'íntim món invisible que té el missatge més important per a nosaltres.
saber veure en tot: cel, arbres, mar, i en tots, ocells, amics, enemics. Saber veure-hi el rostre de la HUMANITAT en pes, en una recerca constant de llum.
Saber que sols així hom pot percebre el perfum subtil de la felicitat.
rodao3, gràcies per donar-me la mà rera l'ordinador, un altre misteri d'amor enllà de la distància.
un petó dolç, rera la pantalla. -
hi ha vida a les paraules tan lliures, dolces... i la llibertat que tu sents...[Ofensiu]Marc Freixas | 09-05-2006
i torno a repetir :
i la llibertat que tu sents
quan expresses el què et proposes,
fa, que a mi sense voler
se'm remogui per dins de les entranyes més humanes
una sensació de batecs de cor en pròpia vida...
en llibertat siusplau,
sempre en la preciosa llibertat,
que és també la llibertat que tu sents altra vegada
a mi el teu magnífic poema m'ha fet escriure aquestes línies... no em preguntis el com i el perquè, però és així company
ets d'un poble petit de l'alt penedès
i vius en un país petit... mmm, ets d'on jo sóc, encara que faci més de cinc anys que visc a terres anoienques
una forta abraçada amic de la paraula infinita
salut
marc -
Poema Franciscà...[Ofensiu]Maria Pilar Palau Bertran | 09-05-2006 | Valoració: 10
Un poema amb profunditat per excel.lència, excepcional i maravellosa la vida de San Francesc, si fos ara, diria que sóc una fan, però com era abans en sóc una admiradora.
Penso, reflexiono bastant amb els seus consells; i un dels que trobo admirables es que ens adverteix que no ens jutjem uns als altres perquè no tenim capacitat per fer-ho...
M'agrada Roda que hagis escollit aquest tema, i ho has fet amb una gran sensibilitat, a la que ens tens acostumats... un brindis per tu i una forta abrassada Roda03!
Maria Pilar -
jaumesb | 09-05-2006 | Valoració: 10
felicitats
per retrobar el cel de la senzillesa -
què bé sonava...[Ofensiu]Capdelin | 08-05-2006 | Valoració: 10
allò de "germà llop, germana flor..."
Ara ens materialitzen, ens omplen d'himnes i de fronteres, ens classifiquen en amics o enemics...
cal potser una mica més de poesia i tenir la gosadia de dir encara: "germà negre, germà àrab, germà inmigrant..." Costa...
una abraçada.
Valoració mitja: 9.83
l´Autor
41 Relats
277 Comentaris
65537 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Sóc d'un poble petit de L'Alt Penedès i visc en un país petit.He begut moltíssim de Miquel Martí i Pol (el qual no vaig tenir la sort de conèixer).
He volat amb la música i les lletres de Lluís Llach i Grande.
Escric ... i estimo el que escric.
M'encanta el camí de les paraules.
Sóc molt feliç amb la publicació del meu somni, el meu primer poemari "BÀLSAM PER A UN DIA INCERT""
No fujo d'enlloc perquè no m'en vaig
i retorno d'aquell espai buit,
ple de cansament i fatiga,
per treure la pols a la vida.