Cercador
Poema a la verda lluna
Un relat de: andreums- Compartir:
La nit era fosca,
tan sols la llum d'una lluna plena il·lumina es carrer
Per allà passejava ella
Trista,
enfadada,
ensorrada
Els núvols hi eren grossos,
hi era a punt de ploure
Ella passejava baix l'ombra de sa tristor
Ella hi estava molt ensorrada
Tan sols la llum d'una lluna plena es reflectia en ses ulls,
ses ulls verds,
que baix la llum de la lluna mostraven ses llàgrimes
En sa cara il·luminada per la lluna,
es reflectien els darrers plors
Ella,
tan ensorrada,
tan enfonsada
Semblava molt preocupada
Sa tristor em feia por,
sa tristor massa gran no li deixava respirar
Ella anava capficada,
no podia aixecar es cap
Es cabell llarg i llis es movia al só del vent
Hi feia molt de fred,
el vent bufava molt fort,
Hi plovia molt
Hi vaig escomençar a plorar al veure-la
M'hi feia molta pena
Ella molt trista,
no gosava d'articular-ne paraula
Vers els reflectes de la lluna al carrer ella s'hi podia veure
Ja gairebé no la podia ni veure,
quan es va girar i em va mirar
Encara hi era molt trista,
Per lo que se'm va quedar mirant-me
En la verdor de ses ulls es distingien ses llàgrimes
La vergonya que em feia mirar-li,
se'm va passar al cap d'una estona
Una estona a la que ens vàrem quedar muts,
sense veu,
plorant
Va ser en sa estona quan m'hi va mirar somrient-m'hi
jo podia contemplar ses macos ulls verds,
que semblen de color d'un camp d'herba
Hi semblava que s'aniria passant-li sa tristor,
Però de sobte ella va escomençar a tornar a plorar
Plorava més i més,
i no podia contindre sa ràbia que tant de mal li feia
Vers la llum d'una lluna plena ella m'hi mirava
Jo hi veia en ses ulls la reflector d'una llum d'una lluna immensa
Ses paraules,
el record de sa bellesa,
es record del primer dia que la vaig veure
Sa lluentor de ses ulls,
sa fixa mirada,
i tot es cos
Fan que ella sigui un poema,
un poema que mai acabaré d'escriure
Estàs molt maca,
ets molt preciosa
Vers la verdor de tes ulls puc veure tes llàgrimes,
puc veure ta tristor
Vers la llum d'un fanal jo li veia a ella
Vers la llum d'es cor es veia sa cara tota vermella
Mentre veia sa cara vaig plorar,
em vaig entristir
Baix la llum d'una lluna verda ella hi plorava,
baix la llum d'una lluna verda ella hi era trista
l´Autor
65 Relats
48 Comentaris
67108 Lectures
Valoració de l'autor: 9.26
Biografia:
Quí sóc?Només una persona perduda en l'inmens món de la poesia;
Vaig nèixer a València un dijous 9 de Gener de 1986, ja fa 22 anys ... i vist a l'Horta Nord, a un poble on encara ens queda un poc d'horta per poder passetjar, per poder respirar, i per poder prendre inspiració.
M'encanta escriure poesia, però si no m'enamoro, no puc escriure'n, no sé escriure més que d'amor.
Tot el que escric, ho escric sense pensar gaire; tal i com surt del meu cor, tot surt de la meva ànima; tot gràcies a Macarró, que em va descobrir aquest meravellòs món.
No tinc cura de la rima, ni de la mètrica, però procuro que cada poema quede 'perfecte'...
No es que llegeixqui molts poemes, però quan ho faig, sempre m'agradan els que es fan a les lletres de les cançons. I d'aquells en Joan Miquel Oliver ànima dels Antònia Font, els Ja T'ho Diré o Lax N Busto i els Pets, entre tot altres.
M'encanta la música celta i el folk, i penso que és la millor per escriure, i la que més acompanya a l'hora de llegir.
Autors com Rosa Cedrón i Loreena McKennit són els meus preferits.
Espero que em llegisques, i t'agradin els meus poemes.
Salutacions,
Andrés des de València