Cercador
PODEM TROBAR IMATGES DE ‘LES ESCOLES VELLES’ DE L’HOSPITALET DE LLOBREGAT ?.
Un relat de: Antonio Mora VergésDes del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/q24%209-27planell.pdf?hc_location=ufi que l’arquitecte Francesc Mariné i Martorell ( Barcelona, 1845 — Barcelona, 1 ) va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles Públiques.
L’afirmació que consta en l’acta de la Junta del 19 de febrer de 1910: “No son pues necesarias más escuelas en esta localidad ya que con las públicas y privadas con que cuenta la misma son más que suficientes para atender de sobra el importante servicio de la enseñanza pública (que dicho sea de paso es ésta una de las poblaciones de España que más ha contribuido en el establecimiento de escuelas para su cultura desde hace muchos años y perdónese la falta de modestia)”, la podría signar el José Ignacio Wert Ortega, oi ?
Ens caldrien almenys imatges de TOTES les escoles que s’esmenten a la pàgina 26, i si també sabéssim qui en va ser l’arquitecte, el goig seria complert.
El de la Marta Planell , és un treball excel•lent que confirma la nostra hipòtesis.
Fem una crida a les moltes persones que tenen imatges de quan anaven a l’escola.
També a l’Administració local, a l’Arxiu d’Història, i a les Entitats i persones vinculades al món de la cultura de l’Hospitalet de Llobregat
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a http://www.celh.cat/zonaprivada/contenidos/q24%209-27planell.pdf?hc_location=ufi que l’arquitecte Francesc Mariné i Martorell ( Barcelona, 1845 — Barcelona, 1 ) va ser l’autor de l’edifici de l’Ajuntament i Escoles Públiques.
L’afirmació que consta en l’acta de la Junta del 19 de febrer de 1910: “No son pues necesarias más escuelas en esta localidad ya que con las públicas y privadas con que cuenta la misma son más que suficientes para atender de sobra el importante servicio de la enseñanza pública (que dicho sea de paso es ésta una de las poblaciones de España que más ha contribuido en el establecimiento de escuelas para su cultura desde hace muchos años y perdónese la falta de modestia)”, la podría signar el José Ignacio Wert Ortega, oi ?
Ens caldrien almenys imatges de TOTES les escoles que s’esmenten a la pàgina 26, i si també sabéssim qui en va ser l’arquitecte, el goig seria complert.
El de la Marta Planell , és un treball excel•lent que confirma la nostra hipòtesis.
Fem una crida a les moltes persones que tenen imatges de quan anaven a l’escola.
També a l’Administració local, a l’Arxiu d’Història, i a les Entitats i persones vinculades al món de la cultura de l’Hospitalet de Llobregat
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.
Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement.
Comentaris
-
Academies?[Ofensiu]Imma Cauhé | 19-04-2015
JO vaig començar a treballar al "Colegio San Antonio" Carrer de l'Esglesia d'Hospitalet. era una acadèmia amb dues aules que regentava el Sr. Massot.
Després pels anys 70 la varem convertir amb cooperativa i la varem engrandir entrant pel carrer de redera i la varem anomenar "Institut Massot" i fent un aula per cada curs, més tard i varem afegir un parvulari en un edifici proper. Ara ja no existeix.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431617 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ