Poc més avall dels malucs

Besava la teva pell, per poc més avall dels
malucs.

Soroll de claus i pany grinyolant

amb força.

Hom entrava a casa en el millor moment,
en la màxima inspiració

en aquell recòndit apartament (xalet pels més adinerats)

on érem juganers un amb l'altre.

Jo jugava i tu...

gaudies mentre gaudia i jugaves.

Egoistes, no volíem compartir joc amb ningú més

car els profans ulls
no gaudirien de nosaltres com ho fei(a)(es).

Atrapats en la màxima inspiració
decidires

seguir escrivint el nostre propi poema
d'enjogassats plaers.