Pluja fina i fina llavor

al detall, com si les mateixes paraules mullessin el ulls que llegeixien. M'encanta el títol, la serenitat, senzillesa i germinar de paraules al procedir lent i meticulós de la poesia, com la pluja fina que cau...

el paisatge que aconsegueixes dibuixar amb aquest poema... i és que la pluja ens pot fer sentir tota mena de coses, és tan rica i variable...! una abraçada

Jo també estimo la pluja amic " relampago " i el teu poema m'arriba allí on estan alguns dels meus amors.

Gràcies pel teu comentari i la teva amabilitat, en moments com aquests en els quals tant fan mancada...quan veig que de vegades intentar aprendre, esforçar-se té punts detractors....assumeixo que ha estat simplement una osadia per la meva banda...fa 40 anys que sóc Castellà parlant, i de vegades és inutil voler anar contra la destinació... i menys quan aquest té tant talent.segurament ni tan sols aquest és el lloc correcte per a donar-te les gràcies....però (i perdona la meva malaptesa) no he entès el teu correu...en qualsevol cas t'ofereixo el meu perquè tinguis una amiga desisteresada pels Madriles (està en la meva petita paginita)

Gràcies de nou amb el cor.

Un poema molt bonic, també molt bonica la foto.
M'agradat molt. La pluja ens acondiciona l'estat d'anim i ens remulla els sentiments.
Una raó més per dependre de la pluja!
Un plaer llegir-te!