Cercador
Plouria si jo sabés plorar
Un relat de: F. Escandell- Compartir:
Cel gris, dia fosc.
Plouria si jo sabés plorar:
és impossible no invocar la tristor.
Necessitat d'oblidar
totes les maleïdes il·lusions.
Manca de voluntat
per oblidar aquesta passió
i per deixar de somiar.
Voldria fugir,
desplegar les meues ales i volar
per arribar lluny d'aquí.
I qui sap?
Potser continuar existint
si pogués tornar a començar.
Oblidar-me de mi
i de les coses que han passat.
Però ara sóc ací i m'he perdut.
I vells desitjos s'han fet realitat.
Però la por m'ha vençut,
a més de l'aliena voluntat.
M'han pres un camí segur
cap al meu utòpic demà.
Estic sola i no puc
començar a plorar.
Comentaris
-
no t'oblidis mai de tu mateixa[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 31-10-2009
i viu enllà, més lluny encara, de les teves experiències, que ras i curt, són alló que parlen millor de tu, i el temps ja anirà possant en el seu lloc tot allò altre que ens molesta, normalment, acaben al cubell de brosa., malgrat algun cop podràs sentir el ser ferum.
Segueix nevagant, no t'aturis, i aprèn de tot, de tot, i no deixis d'escriure mai.
Felicitats pel poema.
Ferran
l´Autor
96 Relats
119 Comentaris
76083 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
Sóc inútil com un gos que bordaa una lluna que no entén d'udols...
[http://somiarpersobreviure.blogspot.com]