PLOU!!!!!

És un poema molt plujós, no creus? jiji.
Ets un relataire molt admirable per mi, tens una forma d'escriure que m'inspira en moltes coses, m'agrada llegir-te. Gràcies.

Un salut d'ullsblaus1

Fins i tot és un impediment per encaixar un "bon dia!", jo m'hi he trobat més d'un cop, que em contesten: "-Bon dia, dius? però si si plou..." I jo penso "I...?"

Sí, encara que ploga o caiguen pedres... A per ells!!
L'he llegit vàries voltes, i a la cinquena m'ha vingut una tonada de l'Ovidi...

Salut, company!

i neva, ara cau pedra...
Fenòmens meteorològics que han servit com a base de tota mena de justificacions per a moltes histories punyents de la societat i els fets o efectes que les acompanyen.
El teu poema ho va barrejant tot una mica: aspectes trivials amb d'altres molt més reals, de total actualitat i per tant força més durs.

Plou!!
Ja està tot dit, no cal parlar-ne...
quan no plogui...
Déu dirà!!!

Poema fresc i profund alhora, que ha estat un plaer llegir.
Fins la propera.
Una nova abraçada, fins i tot per quan plou, neva o cau pedra...
aiguasalada

Em sembla, si no m'equivoco, que has abocat una bona dosis d'humor, ironia de la fina, algunes idees variades, imatges ben assortides, bona tècnica i mestria en els recursos emprats, de tal manera que has aconseguit amb la barreja crear literatura viva, que remena la cua davant els meus ulls de lectora satisfeta.

Enhorabona!
Ha estat tan grat el tast d'avui que tornaré per aquí a llegir altres coses teves.

Ara mateix t'envio una abraçada per celebrar la coincidència que m'ha permès descobrir-te,
Unaquimera

i ritme musical ens fas veure, com cada cop la gent estem menys motivada per fer res, res que ens costi un esforç que no reverteixi directament sobre nosaltres mateixos.
Vivim a l'època del mínim esforç i de l'egosime social...

M'has fet somriure amb els teus versos que amaguen grans realitats.
Tens una mètrica purissima....quina enveja!

Una abraçada totalment desinteressada!