PETONS EN TAXI

Estàvem assegudes a l’interior del “Café de les Paraules”, m’agrada el lloc però, sobretot, el nom. Fou el nom que m’atraguí; hi havia passat moltes vegades per davant anant amb l’autobús, fins un dia que vaig baixar abans de la parada que em tocava, i m’hi vaig prendre el meu primer tallat, des d’aleshores ençà n’hi ha hagut molts d’altres. Perdoneu les molèsties si ja us en havia parlat, no era pas el aquest el tema, sinó la conversa amb l’amiga que, un dia qualsevol, m’hi acompanyava.
Ella hi havia arribat amb taxi i, justament, parlant del taxi en general, i dels petons, en particular, se’ns escapolí el temps durant la trobada. Començàrem amb el tema taxi i la conversa va derivar en les diferents sensacions que poden despertar els petons, segons on i com.
Ella ho debatia amb molta seguretat, jo més aviat escoltava. Deia que el petó en el taxi és un petó que perdura en la memòria com si no s’hagués d’acabar mai més, i ens sentim abocats a buscar-lo perquè, mentre el taxi avança, vivim instants d’incertesa i d’aventura efímera.
D’altra banda, un petó que es dóna i es rep amb presses, desperta en nosaltres ressonàncies que cessen en la primera parada. La sensació que deixa en els llavis és lacerant, punyent, i s’atura bruscament quan el cotxe es deté. Els embussaments de circulació són la crida a la realitat. I quan el taxi reprèn la marxa, el petó queda estronxat. Quan el taxi s’atura l’aventura s’interromp.
Paguem i obrim els ulls abrusats tot buscant la casa amb el callat desig de què hagi desaparegut, i amb ella, tota sensació de temps. L’aventura continua en la nostra ment i en el nostre cos, però, s’evapora lentament perquè s’ha produït en un lloc desconegut, en moviment, i del petó ja no en queda res.
Si fa no fa, el seu discurs anava per aquí i, certament, no vaig contradir-la ni en diguí gran cosa, perquè, ho confesso, no en sóc experta en petons, en taxi, es clar.
Reconec, però, que no l’he oblidat aquella conversa intranscendent i suggestiva alhora, sobretot, en les ocasions que, per raons de la meva feina, viatjo sovint amb taxi amb companys i altres homes prou interessants. És aleshores quan penso si m’agradaria fer-ne experiència i, en aquest cas, si preferiria circular amb el trànsit fluid sense embussaments ni aturades. La resposta, em dic, sempre dependria de la companyia, es clar.
Possiblement, no en sàpiga, tampoc, la vostra, de resposta, sobre si n’heu fet o no l’experiència. No és mai tard i sempre hi ha una primera vegada per a tot allò que ens pugui fer feliços, oi?.