Per a tu, que estimes la poesia

Per a tu, que estimes la poesia


Per a tu, que estimes la poesia,
que en un món buit n’albires el que és bell,
i ensumes la flaire de la follia
ans d’advertir que la dus a la pell.

Amant ferotge de la poesia,
que perds el cap amb la veu d’un cant vell,
tan dolç, amarg, intens, d’una alegria
trista i ardent, que purga tot rovell.

Exalça aquesta orba arma, vehement,
carregada de temps inexhaurible,
i torna-la inherent a cada ment!

Vida, que navegues lliure pel vent,
a les ments prosaiques fes-te visible,
perquè ets tothora a cada cor latent.


Lleida, febrer del 2024