PENSAMENTS

·
Sóc persona de pau, per al menys és el que jo crec. No m´agrada els crits els maltractaments ni la por. No m´agrada el menyspreu que algunes persones fan.
He sentit per la tele a un senyor que crec, no en sabia ni un borrall de la nostra història, parlar malament de què volguéssim ser lliures. Ell era una persona que parlava en castellà i no semblava gens integrat al nostre territori. Hem fa mal sentir dir que som una colla de terroristes ,que volem fracturar la pell de brau. No , no volem fracturar la pell de brau, volem tornar a recollir el que sempre ha sigut nostre.
Una veu em diu que no hi ha res nostre. Com?. Si tu no tens ni la terra que trepitges, perquè si suposéssim volguessin treure petroli, tu només tens la capa de dalt.....
He sortit al carrer i he agafat un grapat de terra, la meva terra, la que planto flors, la que trepitgen els meus animals i jo , l'he mirada fixament. Si aquesta terra és meva, és la que varen treballar els meus besavis ja , és casa meva i aquesta terra es Catalunya i ara és un país independent.
Se l´història de l'indi que diu que tots pertanyem a la terra, és ben cert, tots som fills de la gran mare terra i tots tornarem a ella a la mort.
Però aquesta terra que he mirat jo fixament mai ha sigut Espanya, mai!. Ens la varen arravatar amb la força. Ens han esclavitzat menyspreat , explotat i encara ho volen tornar a fer.
Llavors em pregunto, algú ens pot entendre?. algú ens pot ajudar? Algú pot entendre la nostra antiga història ?. Algú pot entendre el nostre anhel?
No ho sé, he deixat el grapat de terra al seu lloc, el sol ja es volia pondre i m´he promès que no escoltaria més la tele. No tinc perquè escoltar bajanades i menyspreus, no, en aquests moments no. Lluitaré per tirar endavant el nostre petit país que avui en dia és una República.
Visca la República Catalana !