Pensaments difícils d'entendre

Són les tres de la matinada. Ja he escoltat cinc vegades el Cd i encara no puc dormir.
M'he posat a escriure els pensaments que em ronden pel cap, però per més que vulgui mai aconsegueixo escriure'ls tots. O potser... no sé com escriure el que sento.
La ment d'una persona pot arribar a ser molt retorçada com també pot arribar a sr tan innocent que no ens ho podríem imaginar.
La meva ment... té ganes de saber que se sent quan et tallen la pell i t'hi dibuixen una imatge...
Sado? Potser, ho hauria de provar, encara em queda molt per experimentar.
Ja sé que pot semblar una gran xorrada el que dic, però són pensaments, i poden arribar a ser molt besties. Es per això que preferixo desconectar i viure en el meu món.
Tot es de color blanc i l'únic negre que hi ha és el meu cor. En aquest lloc tot és com jo vull que sigui, aconsegueixo tot el que vull i sóc com a mi m'agradaria ser.
En aquest món em permeto ser egoista i orgullosa.
Realitat? Què és això?
La única resposta que li trobo... és algo que ningú desitja. La realitat és cruel i dura. Et fa patir, et fa plorar, fa voler marxar.
Per això, la meva defensa contra la realitat és el meu món. És la meva imaginació la que em fa tirar endavant.
Sí, ara estic sent egoista. Ja sé que tinc amics, però ells no poden entrar entre els teus pensaments, entendre'ls i ajudar-te.

Una, tota sola es va fent el camí.
I per què no, una, també viu d'il·lusions.