Moments de felicitat

El meu primer moment de felicitat va ser el dia que et vaig veure passar per davant meu. Em va sorprendre que el meu cor volgués sortir del seu lloc per anar a buscar el teu, em vaig posar nerviosa, en aquell moment no sabia que fer, si mirar el terra o treure el mòbil de la butxaca i començar a tocar tecles fent veure vés a saber que..
Va ser la primera vegada que sentia una sensació com aquella.. amb prou feines es pot explicar en paraules.. els fets, els petits fets d'aquell dia em van fer saber que tu series algú important a la meva vida.
Jo encara pensava que era una "nena", però, estava completament equivocada, la fase de nena ja havia passat, i ara, començava la etapa de la joventut.
El segon moment de felicitat va ser el dia que et vas dirigir cap a mi per preguntar-me quina classe ens tocava. Ho vaig trobar estrany, hi havia molta gent al teu voltant, però vas optar per preguntar-me, t'ho vaig agrair. A partir d'aquell dia va començar una relació que superava els límits de l'amistat.
Al final, em vaig enamorar bojament de tu. Cada matí quan t'esperava per entrar em dedicaves uns dels teus somriures.. fins que va arribar el dia definitiu.
Em vas dir:
- T'estimo
Jo no vaig saber reaccionar, i el primer que se'm va ocórrer va ser plantar-te un peto dels que no s'obliden. Ara, el meu moment de felicitat no s'acaba, continua, i mentre estiguis aquí, continuarà per sempre.