Pels pèls

Un relat de: Onica

La vaig veure pel mirall retrovisor i em va estranyar que conduís amb la caputxa posada. Somreia. Va fer el gest de tirar-me un petó mirant-me descaradament. Llavors vaig fixar-me que portava la dalla. La sorpresa va fer que estigués uns segons pendent només del mirall, fins al punt que vaig haver de frenar bruscament i vaig aconseguir aturar-me molt just davant la tanca del pas a nivell. Ella, per no envestir-me, va haver d'avançar-me en una maniobra sobtada i va anar a parar sota el tren, mentre jo treia la mà per la finestreta amb el dit del mig aixecat.

Comentaris

  • Caram!!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 01-11-2006

    Un relat breu, però ben escrit i amb un final realment sorprenent... Continuaré llegint-te, m'has agradat.

    Una abraçada,

    Sol_ixent

  • Fantàstic![Ofensiu]
    Ligeia | 01-11-2006

    Irònic, gamberro i intel.ligent. Començo a veure que tens un segell propi.
    Et continuaré llegint.

  • Curt i contundent [Ofensiu]
    angie | 01-11-2006

    Crees unes imatges fantàstiques amb quatre frases... La mort, companya del nostre viatge de moribund, sembla tenir massa pressa i acaba sota el tren (metàfora per sí sol)... Aixeca el dit provocant i dient "no em dóna la puta gana d'anar-me'n encara"... bo, bo...

    M'ha agradat... també el de l'Erotisme?. Bon cop d'humor al dos...

    angie