Us estimo fills, - VENJANÇA

Vull que sigueu els primers en saber que se m'acaba la corda. L'oncòleg m'ha dit que és... greu? No, segurament no és la paraula... m'ha dit que no hi ha res a fer. Li he preguntat quan em queda i m'ha dit que... mig any, més o menys. De vida "útil"... un parell de mesos; després toca la quimio... si vull operar-me...

Us estimo molt. Vull que ho sapigueu. Altres persones en el meu cas estarien a totes hores a prop dels fills, però em sembla... que no és el que haig de fer. Feu la vostra vida, que jo faré la meva. D'entrada em gastaré gairebé tots els estalvis que tinc en fer un fabulós creuer d'un mes de durada. I si el metge s'equivoqués i en lloc de dos mesos acabessin essent només un? Potser en aquest creuer trobaré l'amor. Ha, ha , ha! Però... potser trobaré una vídua que vulgui passar-s'ho bé algunes estones. O alguna separada que el seu marit l'hagi abandonada per una vaileta de l'edat de les seves filles. Sapigueu que encara trempo! I tinc ganes de passar-m'ho bé; més bé del que m'ho passaria al vostre costat, mentre em féssiu la pilota per veure a quin dels dos els deixo la casa.

Vull que sapigueu a partir d'ara mateix (per això us envio la mateixa carta als dos) que us deixo la casa a mitges. Sí, ja sé que això és el pitjor que us podria fer, però si no sou capaços d'entendre-us... podeu matar-vos! Vosaltres mateixos! Faig el que em sembla just.

Va! Prou xerrameca! Quan rebeu aquesta carta ja hauré embarcat. Deixo el mòbil a casa: no fos cas que ara us vingués la falera de trucar-me. Quan torni ja ens posarem en contacte. I no us amoïneu per res. Per res! Fins i tot ja he contractat una infermera que em tindrà cura de mi a totes hores.

Que sigueu feliços.

El vostre pare que us estima.