Cercador
Pell de ciutat
Un relat de: crisr- Compartir:
Acciono zones del meu cervell
que ignorava,
descobrint dreceres subtils
per arribar al final.
Llistats inconnexos rellisquen
pels ulls tancats.
Ombres blanques que juguen
a recargolar-se,
són llampecs de llibertat.
Estructures arquitectòniques
sobreposades en un pla de cel blau,
fetes de pedra enyorada,
cons de pissara
que s'enfonsen brillants
en les finestres minúscules
de vidrieres apagades.
Perspectiva vista per darrera
d'una catedral blanca
que s'alça dins del meu cor.
Comentaris
-
m'agrada...[Ofensiu]ROSASP | 24-06-2005
Subtílment, gairebé sense adonar-te'n, les imatges has fet niu en una part del teu subconscient...
Mirades que han extret l'essència de les pedres i els vitralls, barrejades amb la blavor d'un cel que les acarona.
Pell de ciutat es torna la pell del teu cor, engolint la bellesa emmagatzemada en cada racó.
És una preciosa i original manera de descriure una intensa connexió amb el que t'envolta, sents la catedral amb tot el seu encís i simbolisme sense necessitat de mirar, records gravats a foc lent...
Un abraçada i fins la propera!
-
Guspira | 24-06-2005
Molt bonic! La catedral que s'alça dins el teu cor, fas pròpia la imatge de la ciutat, amb els ulls tancats veus tot allò que "és" teu, absorveixes la propia realitat de la ciutat dins teu...
Benvinguda a relats! Et seguiré llegint!
GuSPIRA -
Ets refugi[Ofensiu]Henry | 23-06-2005 | Valoració: 8
de la imatge de la ciutat, i impregnes d'ella la teva pell, deixant la marca inconfusible d'aquella persona que no perd detall de tots els elements que formen el lloc on viu, l'espai que l'envolta, per acabar descobrint que ell mateix també forma part de tota aquella arquitectura.
Veig que fa poc que escrius...Benvingut i molts ànims!!
Segueix escribint!
