Com sempre...

Estic aturada.
Dins meu,
res no es mou.
Tinc por a fugir
i no vull estar aquí.

Nervis que em mengen
i em despullen
de tota energia.
Sóc una estranya ombra,
uns ulls aclucats
per no notar la veritat.

Portada per les hores,
deixada en els dies
la meva ànima reclama
una dosi d'esperança.

Les llàgrimes m'inunden,
per dins,
no les deixo sortir
d'aquest cos dolgut.
Em sento morir.