pecat d'innocència

No has tastat mai el meu amor,
em demanes la Lluna i el Sol,
i jo et podria donar tot l'univers,
però més val que et doni el buit.
No saps que és la meua estimació,
misteri que et perdràs,
esclavitud que no assaboriràs,
angoixes que no patiràs,
gelosies estalviades,
passions guardades al fons de l'ànima.
Tu, nineta, que no saps res de la meua ànima.
Tu, nineta, que vols descobrir el meu misteri.
T'ho mereixes tot menys poesia, que ens condemna,
que ens tanca en el paradís de les paraules ensucrades.
Tan innocent, tan inquieta,... tan bella, tan dolça
com un caramel·lo,
dolceta,... perdona'm.

Miquel (hivern, 2001-2002)