Cercador
Ara que no ens sent ningú...
Un relat de: Miquel Puiggròs NogueraAra que no hi ha ningú
Serem confidents un de l'altre
I tu rient me picaràs l'ullet
I jo a cau d'orella te contaré secrets
Ara que hem apagat la tele
Ens mirarem massa d'aprop
I mentre tu em respiraràs l'alè
Jo et mossegaré els llavis
Ara que estem a les fosques
Començarem a jugar
Tu me tocaràs aquí
Jo te tocaré allà
Ara que el llençol ens tapa
Xiuxiuejarem fluixet com si algú ens pogués sentir
I tu me diràs coses que només me dius a mi
I jo te menjaré allò que només jo te se menjar
I quan tu no hi siguis o jo me'n vagi
Ens trobarem a faltar i ens sentirem buïts
Que només tu acluques els ulls quan beses
Que només jo se abraçar-te en silenci