MEL I ESPINES

Un relat de: Miquel Puiggròs Noguera
Talment una pepona...
Quan mires i rius, me fonc
Quan abraces i beses, me fonc
Quan et veig tan nina, i ho ets sempre, me fonc

* * *

Quan et veig fràgil i princesa, voldria ser drac dolent i segrestar-te
I quan et veig rebel i segura, voldria agafar l’espasa i lluitar amb tu
...matar pors i defensar emocions

* * *

Un dia reps una flor vermella i una carteta
Innocents i ingènues les dues
Però tots sabem que una rosa vermella és passió i foc
Que té color d’amor i que té espines que fan sang
Que és el drac i és Sant Jordi al mateix temps
I que una carteta que vol ser innocent, no ho és tant...
...si va plena de paraules dolces i ensucrades...
...ensucrades com el teu nom.

* * *

I per això, allò que era innocent com una papallona
Quan mou les ales provoca un temporal
Que m’agafa de ple
I fa vent i plou, i fa olor a terra banyada
I quan mir de caminar per posar-me a cobert
Ja duc fang fins als genolls...

* * *

I una nit que l’alegria s’havia apoderat de tots
Entre glop i glop, bellumes i papallones per tots els racons
Els teus llavis en la boca d’un altre
Banyen d’aigua gelada el meu cor
Les espines de la rosa me fan sang a la pell
I la mel que unta les cartetes ara m’enverina el cor
* * *

Mira, angelet dolç que ets
Si tens fàcil desvestir-me de la dura armadura
Que me vares dir que me posava

* * *

No me demanis, no me vulguis convèncer, no me frenis,
Cap estimada meva mai ho han aconseguit
Perquè la meva armadura es feta de raó
Però la meva ànima és tot cor
Només cor...
I el cor no entén de raons
No enten d’explicacions...

No me demanis, només fuig...
...fuig, vola papallona...
...vola...

Comentaris

  • Amor que punxa...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 07-05-2017 | Valoració: 10

    Aquest poema d'amor: enamorament i desengany. Surt de l'ànima com l'aigue brolla d'una font trobada. Llegint-lo hom se n'adona que que és no és un poema pensat, ans sinó sentit! Sentit amb tota la força del cor... I és que allò que semblava ésser “innocent com una papallona. Quan mou les ales provoca un temporal”. I és només a través un xoc emocional d'aquesta mena quan la poesia, la bona, es fa sentir, es fa escoltar i és fa de bon llegir. A relats en català, aquesta disciplina a més d'ésser escassa, és també poc usual que, segons el meu parer, que arribi a transmetre quelcom...