Pau

Diumenge 23 d'Octubre del 2006. Era un dia fred i gris, havia plogut. Al matí d'aquell mateix dia vam decidir de fer una caminada amb una colla d'amics. Al fet de que el temps no canvies ens vam disposar a fer una tarda de cinema a Girona. Tenia catorze anyets. Tinc una imatge a la meva ment on hi veia la persona que més m'importava assentada i miran-me com corria perquè arribava tard. El vaig somriure; portava un jersei de color verd amb la caputxa posada. Tota l'altre colla se'n reia de mi perquè veia que tenia aquell somriure de tonta quan estàs enamorada. I sí, afectivament, ho estava.
Ens vam dirigir cap al cinema on vam mirar la pelicul·la; "Somne". Tenia els nervis a sobre meu. Odio els nervis. Sempre et traïcionen quan menys t'ho mareixes.

De l'hora i mija que vam estar miran la pelicul·la, cap ni un vaig estar penden del que deien ni del que feien. Tenia a una ex millor amiga al meu costat. I a l'altre costat, tenia a la personeta del jersei verd amb els mateixos nervis que jo al cos.
Quan faltaven deu minuts perquè finalitzes la pelicul·la, me'l vaig mirar fixament i dins meu vaig pensar; "Ara és el moment". I així va ser. El vaig besar.
Quan va acavar la pelicul·la no podia parar de somriure. Portava la mateixa carona del principi de la història.

Vaig estar 4 mesos al seu costat fins que la petita història de la personeta del jersei verd va dir prou.
Van passar els anys, i jo i ell es vam distanciar amb tots els sentits.
A l'estiu del 2007 vam tornar a intentar la mateixa relació que vam deixar el dia 5 de Març del 2006. Hi va haver molts d'entrebancs.. Molta traïció. Les meves amigues no acceptaven que tornes a estar amb ell. M'havia fet mal. Molt de mal. Però jo veia i notava que m'estimava i que això ( dic "això" perquè no sé ben bé com explicar tota aquesta relació ). Al fet de que arribés l'estiu, les coses van deixar de funcionar i és va tornar a acavar.

El 12 d'Octubre del 2007 hi va haver una festa de poble per l'empordà i tots dos hi vam assistir.
A partir d'aqui, la petita història que va començar un dia, està continuan. i fins que el cor no ens demani més la meva personeta del jersei verd de 14 anys que tenia anomenada, PAU.
T'estimo.

XELA