Nit a la Perfecció, o això semblava..

Un relat de: xela..

L'ultim petó.
L'ultim adéu...
em va dir adéu el dia 5 de Març a la nit...
era una nit molt especial per a mi i per a la meva millor amiga.
Celebravem el seu aniversari, una festa sorpersa a casa seva...
Jo, i dos amigues més vam anar a preparar-ho tot... ho vam deixar a la perfecció. Tot perquè fos una nit perfecte per tots...
Cap alla al vespre, va anar arrivant la gent que faltava, els altres amics...
i els mes que amics...
el meu novio...
estàvem molt bé junts...
De cop i volta, el vaig notar estrany, com si ja no m'estimés, com si ja no sentís el que jo sento...
no vaig fer cas...
Tot anava com una seda... ens ho vam passar molt bé tots junts ballant i menjant...
L'ultim petó de la nit...
Jo menjava galetes salades...
li vaig preguntar
- Tu no havies de parlar amb mi?
i ell em va respondre amb un somriure:
- Disfruta de la vida!
Em vaig estranyar quan em va dir aixo però no vaig fer gaire cas..
Em vaig agenollar davant seu i li vaig fer un petó...
un petó molt càlid... com si aquella nit fos la darrera que el veiés...
Potser no era així... però ho semblava...
Va marxar amb la meva amiga Anna...
va pasar tota la nit amb ella...
també, amb dos amics meus... hi va haver una emprenyamenta, però tot es va arreglar...

Em vaig emparanoiar... i vaig començar a pensar que ja no m'estimava, tenia un nus a la panxa... una angoixa...

Més tard... quan la festa estava a punt d'acabar...
Vam anar a parlar... a les escales de casa de la meva millor amiga...
Estàvem sols... completament sols en aquella casa...

em va dir que seguíssim igual, però sense el fet d'estar sortint...
Quan em va dir això... no vaig pensar en res... el vaig abraçar i vaig plorar...
L'endemà no sabia a on era... no sabia a on estava... no sabia què fer..

vaig anar a casa de la meva millor amiga... la necesitava...
Quan vaig tornar a casa aquell diumenge...
Em va trucar... vam estar parlant i al final em va dir el seu últim t'estimo..
quan m'ho va dir l'hi vaig negar...
Encara quan ho recordo em cauen les llàgirmes...
Des d'aquell dia no vam tornar a parlar més...
Ell estimava a una de les meves amigues...
L'Anna..


Ara per ara tot ha canviat...
Som amics*

Res més a dir


El meu primer relat!

Comentaris

  • enhorabona[Ofensiu]
    Addison | 04-06-2006 | Valoració: 10

    Una historia de traició i desamor força ben narrada. Reflexa bé la sensació de por i desconcert que envolta un fet així, i com una nit aparentment per a recordar positivament, acaba per ser una nit que recorda un fet terriblement negatiu. Anims i segueix escribint!