Paraules que moren

Un relat de: Vicenç Cusí Cussó
PARAULES QUE MOREN

Hi ha paraules que moren
tard o d'hora un dia
dels diaris dels llibres
de les veus de la gent
n'hi ha que canvien
no diuen el que deien
i d'altres que són mortes
per mots estrangers
Tant és si al néixer
varen ser seductores
vestint-se de festa
guanyant el carrer
oblidant que l'èxit
com una primavera
és molt fugisser.

Quan se'n van són discretes
a poc a poc de puntetes
sens que ningú se n'adoni
sense dir-nos adéu
i si algú les recorda
que han passat a la història
de només esmentar-les
en sentim un menyspreu
oblidant l'hipnotisme
que amb elles sentíem
quan les deixàvem
en mig de la gent
com un perfum exòtic
que acompanya una idea
del nostre pensament.

Però malgrat que són mortes
van servir en el seu dia
com a peces d'un puzle
per vestir un relat
o per dir una mentida
qüestionar una resposta
menystenir un problema
o exagerar una veritat
van entrar a casa nostra
amb aquella aparença
que dóna confiança
i que ens és familiar
i que fan que les coses
més senzilles es tornin
de sobte importants.

És tot plegat un misteri
que no és fàcil d'entendre
no sabem per què arrelen
ni per què i com se'n van
Capricis del llenguatge
sense regles escrites
subjectes al criteri
o la voluntat dels humans
són paraules de plàstic
de fum o de palla
que rapit es gasten
quan tothom les esprem
i una mort anunciada
que ja porten penjada
només és qüestió de temps

Comentaris

  • Éssers misteriosos[Ofensiu]
    Joan Colom | 17-06-2019

    No crec que siguin com els humans, Montseblanc: és cert que neixen i moren, però no se sap on ni quan; com molt bé diu en Vicenç, no sabem per què arrelen ni per què ni com se'n van.
    Al marge d'aquesta senzilla però sàvia poesia, Vicenç, un consell pràctic: si vols desempallegar-te dels comentaris d'Irynadreamer no triguis a marcar [Ofensiu]. Si no, si esperes a tenir-ne més, et passarà com a mi, que els administradors de relats, uns humans encara més misteriosos que les paraules, ja no te'ls voldran esborrar.

  • Paraules[Ofensiu]
    Montseblanc | 10-06-2019

    Precisament la setmana passada vaig llegir un article sobre les 2.800 paraules que la RAE ha eliminat dels diccionaris des del 1914 fins al 2014.
    A mi em sembla increïble que es faci això. Una cosa és que les paraules desapareguin del parlar diari, però que les esborrin dels diccionaris em sembla malament. Perquè sempre les podem rescatar, tornar-les a fer servir, encara que només sigui un cop en tota la nostra vida.
    Em sembla molt bo el teu poema, en la forma i sobretot en el contingut. És tan cert que paraules que escoltàvem dels nostres avis han desaparegut per sempre... La vida passa, corre i petites paraules que potser fins i tot havíem estimat queden a les vores del camí, oblidades.
    Hi ha qui diu que les paraules són com els humans. Neixen, viuen i moren. I que no cal posar-se pedres al fetge. Però hi ha paraules que en dir-les, després de molts anys, deixen damunt la llengua el sabor d’amors desapareguts, d’avis que ja no hi són, d’infàncies que mai tornaran.
    Gràcies perquè el teu poema me n’ha fet paladejar algunes: Petricó, papasastre, estiracabells...

  • Review[Ofensiu]
    Irynadreamer | 06-06-2019

    That's a wonderful poem. I enjoyed it so much. I remember getting a task to write a poem for university, but I had no inspiration. Fortunately, I came across samedayessay and guys there wrote an amazing poem for me. Now my groupmates think that I have talent for poetry :p

  • Review[Ofensiu]
    Irynadreamer | 06-06-2019

    That's a wonderful poem. I enjoyed it so much. I remember getting a task to write a poem for university, but I had no inspiration. Fortunately, I came across https://samedayessays.net/assignment-help/ and guys there wrote an amazing poem for me. Now my groupmates think that I have talent for poetry :p

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 05-06-2019 | Valoració: 10

    És molt bonic el poema, i molt bent expresat i molt amene , no et fa pesat llegir-lo, encara que sigui massa llarg, continua escribint així val la pena llegir-te !

  • Mots nostrats...[Ofensiu]
    Nil | 04-06-2019 | Valoració: 10

    Malauradament tot el que diu el teu savi i magnific poema es cert!, jo mateix , i això que no sóc tant carrossa, he copsat un munt de paraules que s'han deixat d'emprar en cosa de pocs anys. Veig que tampoc hom crei de noves, llevat les que s'afegeixen de foranes. Si fas un colp d'ull als meus poemes veuràs que jo sóc procliu a rescatar vells mots de l'oblit. La meva tia-àvia que ara tindria 115 anys i que era filla d'un poble de les portes de Barcelona, em va deixar un mot que no li he tornat a sentir mai més i que ni tant sols surt als diccionaris, la paraula en concret és "Salta-butxaques", que vol dir pispes, lladregot... oi que es bonica?. Salut, Nil.

  • Una interessant reflexió sobre les paraules, mai eternes.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 03-06-2019 | Valoració: 9

    Hola Vicenç.

    M'ha agradat molt el teu curt relat sobre les paraules que moren innecessàriament i que encara podríen tenir alguna utilitat. El català pateix molt la influència torturadora sobretot del castellà. Mals auguris.

    A mi no m'importa afegir alguna paraula mig inhabitual als meus escrits de tant en tant, sense por a que em diguin antiqüat.

    Ens veurem. Salut.

Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: