PALOUET DE SEGARRA. UN INDRET AMB ENCANT. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
El Tomás Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés en el llarg camí que ens portaria des de Vallès Occidental fins a la capital de la comarca de l’Urgell on assistiríem al lliurament dels premis Culturalia 2017, teníem previst aturar-nos a dinar a l’Hostal Palouet, al poble homònim del terme de Massoteres a la comarca de la Segarra.




Quan al topònim recordava la meva visita l’any 2009 a l’església de Sant Julià, a l‘antic terme de Palou, integrat avui a la ciutat de Granollers, a la comarca del Vallès Oriental.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-julia-dins-lantic-terme-de-palou.html

Curiosament en la repoblació d’aquesta comarca en la que participaven sens dubte persones de la Catalunya Vella, Palou serà més important que Granollers – matisem el significat ‘important’ en el context específic de la Segarra en l’actualitat - ; deia en aquella visita de l’any 2009 :

Palou [ potser del llatí , palea – oe, palla ], ens evoca clarament un altre paisatge, camps i camps de blat, que s’estenen per les terres planes del que en els segles futurs s’anomenarà Vallès Oriental, i quina capital s’anomena justament Granollers; per alguns derivat aquest topònim de l’abundància de granotes en aquest indret; certament en toponímia hi ha sempre més d’una opció possible i contràriament als qui defensen Granollers com ‘lloc de granotes’, tenim els qui sostenen que el sentit primigeni és “lloc de gra “.

El topònim Palouet, porta el sufix ET, atesa la proximitat d’un Palou al terme de Torrefeta i Florejacs, http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/07/sant-ponc-de-palou-torrefeta-i.html

Hi ha força informació d’aquest poble, no sempre coincident, i fins en algun cas, contradictòria :

http://www.lasegarra.org/Palouet-168.html

Abans dit Palou de Torà, no és un poble encastellat, sinó un grupet de cases que formen un carreró i una plaça, on hi ha la casa senyorial (actualment l'hostal Palouet), amb una portalada de dovelles i la data del 1601.

L´església de Sant Jaume de Palou és d´origen romànic, té alguns murs medievals i un bonic campanar d´espadanya. Va ser reformada en època plateresca.

Palouet disposa d´un aeroport per a ultralleugers i d´un petit pantà o bassa que actualment és un indret de parada d´aus migratòries.

Topònim: En la part nuclear del nom s´admet una etimologia a partir del llatí PALATIOLUM i una evolució directa d´un diminutiu llatí. No ha de tractar-se precisament del palau luxós que la nostra imaginació col•lectiva ens duu a la ment, sinó d´un sinònim de mots tan usuals en la nostra toponímia com castell o, en cert sentit, roca. La versió diminutiva Palouet és força recent i per referència a Palou de Sanaüja o Palou de d´Alt (municipi de Torrefeta i Florejacs) que era anomenat Palou a seques. Font: Els topònims de la Segarra; Albert Turull.

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0041233.xml

El poble de Palouet (34 h el 2005), dit també Palou de Torà o Palou de Massoteres, es troba a l’extrem de llevant del terme, al N de les costes de Palou, a 501 m d’altitud. No és un poble encastellat, sinó un petit grup de cases, no gaire compacte, que formen un carreró i una plaça, on hi ha una casa senyorial, amb una gran portalada de dovelles i la data del 1601, amb una espaiosa entrada i escalinata. El pou del mig del poble i els de darrere les cases mostren el sistema de proveïment d’aigua que han tingut fins als nostres dies els habitants del lloc. L’església de Sant Jaume de Palou, sufragània de Talteüll i de Massoteres, té alguns murs medievals, però fou reformada en època plateresca, i té un bonic campanar d’espadanya. La jurisdicció civil i eclesiàstica anà lligada a Talteüll. Aquest poble celebra la festa major el cap de setmana abans del 25 de juliol, festivitat de Sant Jaume.

Al N de Massoteres hi ha el santuari o ermita de la Mare de Déu de Camp-real, documentat des del 1040, al voltant del qual hi ha un petit nucli, Camp-real, on es reuní l’ajuntament fins el 1929 i on també hi havia l’escola. Al lloc hi havia residit un batlle i un capellà. La imatge mariana, destruïda el 1936, fou reproduïda després de la guerra per Joan Robles Mateo (1899-1984), de Palau d’Anglesola. El dilluns de Pasqua, s’hi celebra un aplec.



Edifici de l'antiga escola de Palouet. Joaquim Vilchez Majoral.

El detall de l’escola és MOLT interessant, retratava a Palouet l’edifici que havia aixoplugat l’escola, i a Massoteres el que acull avui l’ajuntament. De tots ells en voldria rebre més informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

https://ca.wikipedia.org/wiki/Palouet

Palouet és una localitat del municipi de Massoteres (la Segarra, Catalunya) de 25 habitants.

D'origen medieval, formava part de l'estructura defensiva de la Marca Hispànica. Té una església romànica dedicada a Sant Jaume, i una dotzena de cases de pedra. Les cases principals del poble són Cal Xuriguera, avui hostal, propietat de Jaume Alsina, un dels fundadors del Grup Alimentari Guissona; Cal Comorera, que avui és una casa rural de lloguer temporal, i Cal Teixidó, propietat del periodista i escriptor Albert Torras Corbella (Terrassa, Vallès Occidental, 1980), totes tres a la Plaça de Sant Jaume. Dins del nucli urbà destaca Can Cuadros, una part del qual fou el castell del poble, i del qual se'n conserven diverses arcades i estances. El castell de Palouet està documentat ja l'any 1116, quan en Pere Ponç féu testament abans de peregrinar al Sant Sepulcre i entre moltes altres possessions, deixà al seu fill Arnau el castell de Palouet. L'any 1257 pertanyia a Galceran de Pinós.

El poble es mantingué emmurallat fins als anys 30; les darreres restes de les muralles foren aterrades als anys 60. En l'actualitat manté un forn de pa comunal i uns safaretjos públics, a més de diverses premses de ví, tot i que des de 1900 no existeixen vinyes al seu voltant, fetes malbé per la fil·loxera.

La denominació del poble ha anat evolucionant amb el temps i del primer Palatiolium del segle XII, passa a Palaliolium, Palaol, Palou de Talteull, més recentment, Palau de Torà, Palou de Massoteres, Palohuet, fins a l'actual Palouet. La seva denominació prové del context fonètic llatí Palatium que es tradueix com a "palau". Sinònim de mots tan usuals com a castell o en cert sentit roca.

El primer senyor de la "Quadra", cuadre, cuadro, cuadros, fou en Pere Benet, originari de les terres d'Occitània. Va ser soldejat per reforçar la host del comte d'Urgell en l'ocupació de la conca del Sió i la croada contra Barbastre (1064). L'antic castell avui encara conserva el nom de Can Cuadros, en referència als antics senyors.

La festa més genuïna que s'hi fa és l'Arbre de Maig, el segon o tercer cap de setmana d'aquest mes, en celebració de l'equinocci de primavera. En la diada s'engalana un arbre amb coses de menjar rememorant les antigues maianes celtes. La Festa Major és per Sant Jaume.




També en destaca el seu cementiri amb les clàssiques porxades dels fossars segarrencs , elevat, als afores del poble, i un pantà, amb nombrosa fauna i flora autòctona.

Us deixo una reflexió toponímica ; Qalat, Qelat, Kalat , Kalaat o Kelat, son i eren les denominacions que els àrabs donaven a les seves fortificacions, i que trobem avui encara en força topònims : Calataiud, Calatrava,..., com succeïa amb الوادي, al-wādī, que formarà part del nom de molts rius, Guadalquivir, Guadiana,...

Reiterem constantment – amb l’esperança d’un retorn a la ‘normalitat’, que ja es fa esperar massa - que Conèixer Catalunya té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeint ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), continua. El mateix succeeix amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.




Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.




Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - fa pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’

Antonio Mora Vergés

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6026 Relats

608 Comentaris

3191927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com