Cercador
PALOU, D’UN TEMPS, D’UN PAÍS
Un relat de: Antonio Mora VergésQuan m’aturava al davant de l’edifici de les Escoles Públiques de Palou – ara Centre Cívic Palou- recordava a JULIÀ ESTRADA I FARNÉS (Palou, 1865 – 1936), que va ser el darrer alcalde que va tenir aquesta població , aleshores independent.
Exercí el càrrec des del primer de gener de 1925 fins al desembre de 1927, en què el poble va quedar annexionat al municipi de Granollers, i li pertocà negociar amb l’Ajuntament de Granollers la seva annexió.
Una de les clàusules de la fusió era portar a terme el projecte d'enllumenat públic, que Julià Estrada havia negociat amb la Companyia d'Energia Elèctrica de Catalunya. Pocs mesos abans de l'agregació de Palou a Granollers ja s'havia electrificat el passeig Doctor Fàbregas, la plaça de l'Església i la plaça consistorial, així com els edificis municipals; però l'Ajuntament patia un important dèficit pressupostari.
La història explica que l’annexió es va fer ‘ amb gran alegria per part dels habitants de Palou’, aquesta mena d’afirmacions em fan recordar al José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009), quan fa la ‘lloança del treball’ en l’espectacle que veureu en l’enllaç.
El cert és que l'any 1932 més d'un centenar de pagesos de Palou van demanar la separació de Granollers, tot al•legant que l'agregació s'havia fet "per imposició dels dos ajuntaments dels pobles afectats (...), que havien estat nomenats per l'autoritat governativa sense cap intervenció dels habitants dels dos municipis" i que Palou no es beneficiava dels serveis de Granollers.
Durant la Guerra Civil Palou tornà a demanar la secessió, però tampoc va prosperar.
El 12 de setembre de 1936 Julià Estrada fou detingut a Can Puig de Martorelles per membres del comitè revolucionari de Granollers i assassinat a Palou.
ESTEVE CAMILLO I MUSTARÓS, el 29 d'abril de 1932, essent alcalde de Granollers, va patir una agressió d'una ciutadana que l'intentà ferir “amb una agulla que portava i que va trencar-se a l'anar-l'hi a clavar a un costat” (La Gralla, 1.5.1932). L'alcalde resultà il•lès i l'agressora fou detinguda.
El 18 de maig de 1932, l’alcalde visità les obres, que havia dut a terme Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951), i la nova escola s'inaugurà el setembre d’aquell any.
Exercí el càrrec des del primer de gener de 1925 fins al desembre de 1927, en què el poble va quedar annexionat al municipi de Granollers, i li pertocà negociar amb l’Ajuntament de Granollers la seva annexió.
Una de les clàusules de la fusió era portar a terme el projecte d'enllumenat públic, que Julià Estrada havia negociat amb la Companyia d'Energia Elèctrica de Catalunya. Pocs mesos abans de l'agregació de Palou a Granollers ja s'havia electrificat el passeig Doctor Fàbregas, la plaça de l'Església i la plaça consistorial, així com els edificis municipals; però l'Ajuntament patia un important dèficit pressupostari.
La història explica que l’annexió es va fer ‘ amb gran alegria per part dels habitants de Palou’, aquesta mena d’afirmacions em fan recordar al José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes, (Vilagarcía de Arousa, 2 de setembre del 1947 - Barcelona, 1 de març de 2009), quan fa la ‘lloança del treball’ en l’espectacle que veureu en l’enllaç.
El cert és que l'any 1932 més d'un centenar de pagesos de Palou van demanar la separació de Granollers, tot al•legant que l'agregació s'havia fet "per imposició dels dos ajuntaments dels pobles afectats (...), que havien estat nomenats per l'autoritat governativa sense cap intervenció dels habitants dels dos municipis" i que Palou no es beneficiava dels serveis de Granollers.
Durant la Guerra Civil Palou tornà a demanar la secessió, però tampoc va prosperar.
El 12 de setembre de 1936 Julià Estrada fou detingut a Can Puig de Martorelles per membres del comitè revolucionari de Granollers i assassinat a Palou.
ESTEVE CAMILLO I MUSTARÓS, el 29 d'abril de 1932, essent alcalde de Granollers, va patir una agressió d'una ciutadana que l'intentà ferir “amb una agulla que portava i que va trencar-se a l'anar-l'hi a clavar a un costat” (La Gralla, 1.5.1932). L'alcalde resultà il•lès i l'agressora fou detinguda.
El 18 de maig de 1932, l’alcalde visità les obres, que havia dut a terme Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1877 - 1951), i la nova escola s'inaugurà el setembre d’aquell any.
l´Autor
6915 Relats
1201 Comentaris
5431545 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- IN MEMORIAM. DEL COL·LEGI DE SANT IGNASI DE LOIOLA AL MUSEU COMARCAL DE MANRESA, EL BAGES.
- SABOTATGE
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ