Oh, fada

Un relat de: Bonhomia

L'home s'ha tornat de pedra,
gris és el seu color,
l'home va fer grisos els carrers
perque l'impregnéssin d'eix color.

Ara, l'home, en va,
busca fulles per menjar,
mentre el seu cos es desfà,
socarrimat per un sol que l'esgota,
sense cap mena de pietat.

Aquest és el futur de l'home,
plè d'idees innecessàries,
plè de merda per dintre,
i els vells somnis en l'oblit,
les velles fantasies en l'oblit.

Fada,
quan passi això,
vine'm a buscar
i parla amb mi.
T'explicaré tots mons secrets,
que jauen estesos,
moribunds,
en els meus somnis,
en les meves fantasies.

Comentaris

  • Parlar, abans no sigui massa tard...[Ofensiu]
    - | 07-07-2009 | Valoració: 10

    Caldrà salvar els somnis i les fantasies, traient-los de dins, compartint-los, explicant tots els secrets, abans no quedin en l'oblit. Bon exercici.
    Allunyant-se a sí mateix del seu estat natural, l'home resta immòbil, amb el cor dur, sense sentiments ni emocions, i sense possibilitat de tornar a l'origen.
    Segurament m'apartaré del tema, però aquest poema em porta a un pensament gairebé vertiginós que m'aborda sovint... Secrets, somnis, fantasies... i també pors, anhels, esperances, desenganys, fe... cada persona guarda dintre seu tot un món particular de sentiments, i de vivències, que ningú coneixerà mai.
    "Todos tenemos una historia que debe ser contada, y guardamos un secreto del que nadie sabe nada..." (Cadenas, de Nach Scratch).

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515654 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.