Nu

Deixo que caiguis damunt meu, amb suavitat, que m'omplis i em facis teu.
Estic neguitós per donar-me a tu, el meu cos espera la teva arribada.
Despullat t’espero amb migrança, el nostre encontre serà com sempre, etern, vital, inevitable.
Estic veient com vens cap a mi, a pleret.
Petoneges el meu cos, ara aquí, ara allà.
Perfores els meus pensaments entaforant-me tots els pors de la meva pell nua, desitjada.
Ja soc teu, m’has seduït i jo m’he lliurat a tu sense cap recança, sense paraules, formant una simbiosi d’enteniment i complicitat.
El meu cos ara és tot teu.
És un nou viarany per mi, una nova experiència.
No vull que surto jamai el Sol.
La dolcesa del teu contacte, la transparència del teu cos, mai no l’oblidaré.
¡Pluja!, vull donar-te les gràcies, vull agrair-te tot el que m’has donat, tot el que junts hem fet, en silenci, muts, callats.
Gràcies pluja, fins aviat.