nostàlgia

El mar parla a la llunyania, murmura el teu nom.
Li he sentit moltes vegades.
Parla'm. Digues-me aquestes paraules teves,
d'aquella boca apassionada de paraules, de petons,
de tantes coses, d'aquesta imatge, d'aquesta la teva boca.

El mar parla a la llunyania, murmura records.
Parlo al record de tu, al present, al temps.
a les nits que venen, que van ser que volen ser,
el mar murmura, la ciutat em parla de tu,
en aquests carrers que passegem, en aquest mar que vam veure junts,
en cada moment que et recordo, que et tinc amb mi.
Et tinc, et porto amb mi.