malaptesa romàntica

parla'm d'amor, en aquesta platja que escup pedres,
murmura'm alguna paraula, mentre escupen silenci,
el silenci s'ha tornat un arma,
els teus gestos són l'exemple del no-res.
Mira'm al lluny,
des del teu racó enaltit,
on no habito sinó que vaig estar.
Promet-me aquestes paraules que es porta el vent.
Parla'm d'idees, de somnis, d'històries,
parla'm que el vent i el temps els hi porta.
Parla'm d'amor,
amb aquest to que explica com si fos simple.
Parla'm de tot allò que ara desapareix,
des de la teva llunyania, des d'aquesta llunyania que et torna un altre.
Parla'm d'amor en aquests carrers que mai trepitjarem,
per aquestes ciutats que mai contemplarem junts.
Parla'm. Murmura'm coses a cau d'orella,
parla'm de més històries.
Mira'm com ho feies al principi,
quan ja no existeixi res propi. Gens,
quan ja no existeixi el que desapareix ara,
això inexplicable que no es parla.
Parla'm, digues-me frases que el temps evapora,
digues-me paraules de les quals tant m'agrada sentir.