Només una mirada

Un poema deliciós!
Ja saps ( ho dic perquè has llegit algun relat meu, com ara Amb les cames separades, que tracta aquest tema... si et ve de gust un altre encara més específic, t'ofereixo Mirades i miratges: ja veus pel títol que conecta plenament amb el teu! ) que per a mi el món de les mirades és un tema que m'apassiona, al que sempre se li pot descobrir una nova faceta, un altre punt de partida... o d'arribada!

Aquest cop, tu has trobat un enfocament ben especial, que atreu des del començament:
D'un costat, "els sento cridar amb els ulls la seva indiferència" és una figura curiosa, que alerta de què a continuació podem trobar quelcom especial, diferent a l'habitual.
De l'altre, amb una frase breu i aparentment senzilla "Busco una mirada, la que no m'acusa, ni es clava, ni esgarrapa.", em sembla que has fet al·lusió a un dels desitjos eterns de tothom: el de trobar uns ulls que ens acullin, que ens acaronin, que ens acceptin i ens ofereixin refugi.

Has expressat la sensació inicial, el contrast d'emocions i la progressió molt adequadament, i has culminat l'apropament amb un vers encisador, que m'encanta!
Em sembla aquest un poema que, sense perdre frescor, indica una maduresa emotiva i expressiva notable.

T'envio una abraçada amb els ulls ben oberts,
Unaquimera