NO TANT DESVALGUDA!!!!!!

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La vaig coneixer un capvespre de Febrer, jo sortia del treball. Feia un fret que es ficava al moll dels ossos.La vaig veura a la vorera de la carretera., petita jove desvalguda, no mes fe vint anys, amb un abric negre i els rojos cabells fins a mitja espatlla. El seu possat, tot donava sensacio de soletat i de ser una estudiant desvalguda, o aico vaig pensar. Vaig parar el cotxe, vaig obrir la finestre i vaig preguntat. Vols pujar??
Si gracies digue, li vaig obrir la porta i es va sentar al meu costat. Una bafarada de vent fred i de guspires fe neu va entrar al cotxe, al mayeix temps qu'ella.
Deus tenir fred apujare la calefaccio vaig dir alveura el seu rostre palid i jove
Gracies, vaig fins a V...... I va anomenar la ciutat on es casa meva , agraida per tot i va sonriure tristement., tenia uns bonics ulls blaus tristos.
Jo que soc mare de una noieta com ella, vaig preguntar. Deus estudiar a la universitat.
No va dir, avans si, ara ja no puc, pero si m'agradava molt, ara no puc.
Mentres parlavem es va posar a nevar queien uns flocs espesos , sembla mentida que el temps pugui canviar tant vaig comentar, quasi ja mo es veu la carretera.
A la pujada encara sera pitjor vaig comentar, de seguir aixi tindre de posar cadenes, no per mi vaig dir, si un cotxe patina i no arrenca nosaltres tampoc ho farem.
La noieta em mira, i amb la seva veu dolça em digue. Senyora no pateixi, jo la puc ajudar., a posarles, avans ho feia, ara no .
Esquies potser ? Estas acostumada a posar cadenes?
Si avans si, ara no puc.
Com que nevaba mes, vaig parar al voral, i la noieta em va ajudar molt diligentment a posar les cadenes.
Si avans estudiaves potser coneixes als meus fills., ells tenen molts amics a O.......,
No ho crec, ara no visc a O.....avans si, ara no fa temps que no.
Vas a ls discoteca o concerts? No avans si, pero ara no puc.
Mentres vam continuar avançant fins arrivar a V........

Nevaba a cor que vols, jo que soc una marassa, vaig dir a la noieta, vols que t,' atanci a algun lloc?
No gracies anire a on vagi voste, alla on vagi anira be.
Dons mirara nena, et deixare a aquest betzinera. A casa meva es a cincuanta metres et va be?
Oh si senyora , gracies. Veu hem arrivat be, vigili. No corri, sobre tot si gela o neva, avui fa dos anys jo vaig morir en un accident en circunstancies semblants, per aixo estava alla, i estic sempre. Aquesta es la meva tasca, vaig morir en aquesta ruta.
Si em punxen no em treuen sang, perque al dir aixo desaparegue. No no va sortir per la porta ni per la finestre, desaparegue., com fum aixo s' esfuma.
Jo hagues pensat era un somni de no trovar al seient del meu costat una rosa de color blanc. Fresca com acabada de collir.
Una rosa que jo tinc a casa en un gerro i que mai, fins ara s'ha marcit.
Allavors vaig entendre, els ara no puc, no l,'oblidare mai.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 09-12-2016 | Valoració: 10

    M' has tingut ben entretinguda

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

324427 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.