NO SUMAVEN NI QUARANTA ANYS

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
En Segimon un noi de ciutat un dia li varen dir que la seva avia que vivia en un poblet dels Pirineus estava molt malalta. El noi estimava la iaia i junt amb la seva xicota la Maribel va marxar molt aviat de Barcelona, volia donar-li l’últim adéu, els seus pares ja feia tres dies que havien marxat a cuidar l’avia
El poble era allunyat i varen tardar unes hores en arribar. Per sort quan van entrar a l’habitació es varen donar compte que la mort no era tant imminent..Els pares li van afirmar, que quan havia sentit dir que venia a veure-la s’havia posat millor. Això deu ser de la alegra, va dir la mare.
Per la tarda varen marxar, el noia tenia exàmens i molt que estudiar al igual que la noieta.
El noi estava trist i moix, li va dir a la Maribel, aquest cop he pensat que la meva iaia es moria, no saps com l’he sentida prop la mort, es la primera vegada, quasi he pogut sentir el seu alè fred!
No sabia pas en realitat, que si que havia sentit la mort, l’esperava al proper revolt de la carretera. Un camió es va endur la seva vida i també la de la xicota. De la ferralla en varen treure els dos cossos morts entre els dos no sumaven ni quaranta anys.

Comentaris

  • Bon relat[Ofensiu]
    Karin | 29-06-2016 | Valoració: 10

    Fa esborronar pobres pares i familiars. Fas servir els sentiments molt bé

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

308 Relats

922 Comentaris

131077 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu esta ple d' histories..
Per mi es un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits fets amb tot el meu cor. Moltes graciès per la vostra gentilesa.