NO SUMAVEN NI QUARANTA ANYS

En Segimon un noi de ciutat un dia li varen dir que la seva avia que vivia en un poblet dels Pirineus estava molt malalta. El noi estimava la iaia i junt amb la seva xicota la Maribel va marxar molt aviat de Barcelona, volia donar-li l’últim adéu, els seus pares ja feia tres dies que havien marxat a cuidar l’avia
El poble era allunyat i varen tardar unes hores en arribar. Per sort quan van entrar a l’habitació es varen donar compte que la mort no era tant imminent..Els pares li van afirmar, que quan havia sentit dir que venia a veure-la s’havia posat millor. Això deu ser de la alegra, va dir la mare.
Per la tarda varen marxar, el noia tenia exàmens i molt que estudiar al igual que la noieta.
El noi estava trist i moix, li va dir a la Maribel, aquest cop he pensat que la meva iaia es moria, no saps com l’he sentida prop la mort, es la primera vegada, quasi he pogut sentir el seu alè fred!
No sabia pas en realitat, que si que havia sentit la mort, l’esperava al proper revolt de la carretera. Un camió es va endur la seva vida i també la de la xicota. De la ferralla en varen treure els dos cossos morts entre els dos no sumaven ni quaranta anys.