No son persones ?

No son persones ?

L'Otto Schmitd , l'alemany que coneix i estima la nostra llengua més i millors que molts catalans, que forma part de la primera Societat d'Amics de la Llengua Catalana del món, que segueix amb preocupació atenta com evolucionen les coses per aquest país anomenat Espanya, m'envia per fax un comentari del Diari de Frankfurt sobre el tema dels anomenats "papeles catalanes", i em diu alhora que m'adjuntarà la mateixa noticia com imatge via internet.

Em crida l'atenció el fet que en el cos de la noticia hi ha dues fotografies , una de l'època en que Salamanca era la capital del feixisme, i l'altra de la darrera manifestació contra el trasllat dels papers de la Generalitat de Catalunya , orquestrada des del P.P d'Espanya i l'Ajuntament de la Ciutat. Hi ha en ambdós fotografies, força cercles al voltant d'algunes imatges, però malgrat l'ús de la lupa, no aconsegueixo establir la relació. El titular fa esment al fet de que hi havia poques persones [ en alemany , die person o der mensch ], això encara em sembla més estrany, perquè en ambdós fotografies la plaça Major estava plena a vessar, en la primera amb un estol de braços en alt, i la segona amb gent cridanera, aparentment amb més diners que coneixement. De la lectura atenta de la noticia [ això si que és possible des del fax ] , dedueixo que el corresponsal de forma voluntària evita la paraula ciutadans [ bürgelich ] que hauria inclòs a tots els manifestants i fa servir persona per recollir el fet de que la major part dels manifestants eren membres i/o simpatitzants del P.P i no persones sense cap vinculació política. En el context de la noticia hi havia poques persones, s'entén com que només ,o majoritàriament, és manifestaven afiliats i simpatitzants d'un Partir Polític ,que desperta justament a Alemanya els majors recels; en el seu cas, el nazisme va durar menys d'un decenni, però la Dictadura aquí vistes les darreres actuacions d'alts membres de la milícia, de la judicatura i del poder polític, sembla més viva que mai.

Finalment m'arriben les imatges per internet i puc esbrinar la intencionalitat dels cercles en ambdós fotografies, tot i augmentant ara uns, ara els altres, els grups de la fotografia de l'inici del feixisme i de l'actual. Clarament es pot constatar que en la primera formaven més que és manifestaven els pares i/o avis, i en la segona és manifestaven els fills i/o nets. Aquesta informació que sembla estranyar tant a L'Otto Schmitd aquí era de general coneixement, està clar que desprès del nazisme s'havia fet una neteja a fons dins dels aparells administratius, militars , judicials i polítics d'Alemanya, i que allà hagués estat difícil trobar tantes semblances en lo personal entre els qui manaven en el període 1939-1945 i els que manen ara , però - i ho recordarem tantes vegades com calgui - aquí no vàrem tenir cap neteja sinó tot el contrari, en els darrers moments l'administració va recollir encara a tots els feixistes que hi van voler entrar.

Li agraeixo a L'Otto Schmitd i a l'Associació Germànica - Catalana la seva preocupació per nosaltres, i l'esforç de tants i tants anys per mantenir viva en el món intel·lectual la nostra llengua, i li faig evident que en català , el concepte persona, inclou també als militants de qualsevol Partit Polític, també i per descomptat als del P.P.

La resposta doncs, a la pregunta que ens deixava a l'aire l'article del Diari de Frankfurt, és
- almenys per a mi - evident i clara, si, si que son persones !


© Antonio Mora Vergés