No sabria quin títol posar, pensaments? Està bé, no?

DILLUNS - Nen, Jo i en Pau. Parc del Pi-]

"Mira, aquell nen es menja un caramel. És feliç. Per què? Somriu, no ho ha deixat de fer des de que la seva mare li ha donat el dolç. Potser és per això que riu." - Me'l miro. A la meva cara no hi ha cap expressió. Miro d'entendre-ho.- "Per què és feliç? Els menuts no tenen problemes? Ara ha vist com me'l mirava. Té por? De què? Ai! Per favor que no es posi a plorar. Potser no he estat gaire discreta. Potser es pensa que li vull prendre la llaminadura. Tampoc ho vull fer. Ai, calla, que ara somriu!" - Li torno amb un altre somrís. La seva mare se l'endú. Ella no m'ha vist.- "I en Pau? On és en Pau? Quina hora deu ser?"- Em miro el canell.- "Sempre em deixo el rellotge. El mòbil; allí hi diu l'hora. Ah, no cal, per allí apareix en Pau. És tan, tan, tan... ros, alt, fort, i el seu somriure... preciós, i aquells ulls... ai... quins ulls, blaus com el mar. És tan, tan, tan... a qui vull enganyar... està bonissím! Quan m'ha trucat m'ha dit que em volia demanar una cosa molt important. Què deu ser? No té parella, no? No, no. I si vol...? No. I si em vol demanar...? No, dona, no, no comencis a imaginar coses que no són. Berta, Berta! Tranquil·la, no et posis nerviosa, fa anys que sou amics. A més, és massa per tu. Si l'Anna em sentís diria que sóc una insegura. Sempre m'ho diu. I si faig veure que no l'he vist? Potser quan arribi al meu costat em planta un petó! Encara estic a temps de dissimular.
Berta mira cap a l'altre costat ara! ...Què fa que no arriba? Segur que s'ha trobat a un amic i ha pensat <> Bajanades! Ell no és d'aquests."
- Hola!- "És ell!"
- Ai, hola! No t'havia vist arribar- "Mentida! No ha vist com el mirava, no?"
- Fa molt que t'esperes?- "No, no ho ha vist, si ho hagués vist se n'hauria rigut per sota el nas."
- Què m'espero? No, no. No fa gaire que he arribat, em pensava que faria tard. Je, je.-"Mentida! I que és aquest riure tant fals? Berta, estàs molt nerviosa! Ho saps, no?"- I bé, em... d'això... que és allò tant important que... que m'havies de dir?
- Ah, si! Un amic meu "punxa" el divendres que ve a l'A.I.D., la discoteca d'aquí al costat i bé... si volies venir. És gratis, eh!- "Una cita, això és una cita! Dissimula, fes-te la interessant."
- És DJ aquest amic teu?
- Sí, sí.
- Ah, doncs...
- Hi pots portar alguna amiga teva, no se, aquella que em vas presentar l'altre dia... sí, aquella que era tan, tan... em... simpàtica!- "M'ha interromput! I què és tan, tan... I aquest somriure que ha fet? Ui, ui, ui..."
- L'Anna?
- Anna? Sí, sí, l'Anna.- "Oh! De conya! Ara li mola la meva millor amiga!"
- A doncs... ja li diré, sí, li ho diré i vindrem les dues, LES DUES! Quedem a l'A.I.D.?
- Sí, sí, allí mateix.- "Ho ha dit rient-se'n per sota el nas. Quina vergonya! TERRA MENJA'M!".- Bé, tinc una mica de pressa, adéu Berta!
- Adéu... adéu Pau!


[DIVENDRES - El DJ amic d'en Pau, l'Anna, en Pau i Jo. Discoteca "A.I.D." Abans I Després <>-]

"Pobre Pau! L'Anna passa completament d'ell. Què fa? Li està tirant els trastos al seu amic davant d'ell! Ara que em miro en Pau... no sembla pas que li importi que l'Anna passi d'ell. Des de que he entrat que no em para de mirar..."
- Gràcies per venir!- "Gràcies per venir? Què li he fet un favor o què?"- L'altre dia em vaig acollonir.- S'escura el coll.- Jo... és que... no se com dir-te que... bé fa temps que ens coneixem...- continua parlant "Què li passa? està nerviós? No l'havia vist així des d'aquell examen que va fe de física! Ara em dirà que l'ajudi a enamorar a l'Anna, i que em veu com una cria, i, i... no puc, no puc... Va, conto fins a tres i marxo corrents: Un... dos... Hòstia tu! Pe... però... Berta tanca els ulls! A les pelis sempre els tanquen, no? M'està fen un petó! Que fort! Si hagués escoltat tot el que m'estava dient, segur que ha fet una declaració d'amor preciosa! I ara que faig, no ens podem passar la nit així enganxats, dóna-li un empenta suau perquè es separi de tu."- Perdó, p... perdó, jo... em pensava que tu...
- M'ho pots repetir?
- Repetir? El què? El petó?
- No, sí, tot! La declaració i el petó i... i... i ja està, no?
- Millor t'ho resumeixo: m'agrades molt.- Ho ha dit rient i ha repetit el petó.- Vaig a buscar alguna cosa per beure, vols "algo"?
- No, no, jo ja ho tinc aquí...
- Val, espera'm aquí, ara torno.
- Sí...- Estic paralitzada... estic "flipant", sóc feliç, ara entenc el nen del caramel! En Pau és el meu caramelet! El segueixo amb la mirada i... "Hòstia tu! quin culet que té!"