Cercador
No queda temps
Un relat de: Papallona- Compartir:
El temps passa,
a poc a poc desapareix,
no s'atura.
Ningú la prohibeix,
ningú l'atura.
La seva ànima ha mort,
la seva figura es desfà.
L'obsessió creix,
ja no té estómac
i ningú l'atura.
La vida perd,
la mort guanya,
ja no és ella.
Predominen els ossos
i ningú l'atura.
No es pot vedar,
la mort l'espera,
és un àngel que cau,
que viu pel físic,
que ningú atura.
Ja no queda temps,
tot això s'ha de frenar,
l'he d'ajudar,
l'he d'aturar,
perquè ningú l'atura.
