Avui he rebut un correu inesperat

María exercia la prostitució per voluntat pròpia, amb el temps s'havia convertit en una persona que "sacrificava coses importants, en nom d'altres que jutjava com a encara més importants". Once minutos tenia com a protagonista a una persona que s'amagava dels seus problemes personals oferint sexe als qui ho necessitaven a canvi de diners. Així érem nosaltres també, com la Maria de la història, intentant superar o ocultar les nostres pròpies pors, cada una a la seva manera: pensant en aquell amor ideal que mai arribaria, vivint una joventut plena de passats, buscant la solució dels nostres problemes a un físic sense problemes o bé creixent massa ràpid per trobar una estabilitat reconfortant.
Feia temps que no en sabia res d'ella, sabia que no passava per un bon moment i li havia recordat, amb més d'una ocasió, que estaria allà per ajudar-la. De fet tota la seva vida havia estat un mal moment, o almenys des que la vaig conèixer.
Avui de sorpresa meva una conversa fugaç i un correu electrònic inesperat m'ha fer pensar en com ens cobrim perquè els demès o inclús nosaltres mateixos oblidem les preocupacions personals. La meva amiga m'enviava un correu que només en llegir-ne el títol ja en sabia el contingut. Demanava ajuda i consell als més amics, buscava un impuls per deixar estar a la seva parella que s'havia tornat drogoaddicte i que l'amenaçava i la manipulava.
No m'havia sobtat el que m'explicava, temps enrere la mare d'ella m'havia comentat la situació en que es trobava; però sí m'horroritzava pensar que, si tot allò que explicava era cert, la situació podria acabar com aquelles tantes notícies de violència de gènere que veus que estan tant lluny de tu.
Igual jo també exagerava, però no podia imaginar-me el motiu pel qual la meva amiga havia arribat a aquell extrem. Veia clar amb el que m'explicava en aquell escrit que ella sabia quina era la solució a tots aquells mals, veia clar que el que la retenia era la por a la soledat i a no trobar el verdader amor.
Jo no podia fer-li treure les forces necessàries per tornar a començar una nova vida junt amb la seva mare i deixar enrere aquell temps obscur, sabia que només ella podia ser la que fes el pas. Per molt recolzament i molts raonaments que li pogués donar, calia que fos ella que lluités per trobar-se amb ella mateixa i conèixer-se millor enlloc de viure pressa d'un desconegut.
Sempre he pensat que mai estem obligats a res, sempre som nosaltres mateixos qui prenen l'última decisió dels nostres actes i n'hem d'assumir les conseqüències encara que les coses es compliquin per terceres persones. La meva amiga no s'estimava i volia ser estimada, però aquest amor d'ell cap a ella era falç i l'únic que li causava era detestar-se encara més a ella mateixa. Calia que corris el risc de les possibles conseqüències que podria tenir deixar aquell noi, calia que ho fes per ella.