No poder-te abraçar més o, almenys, per ara...

Avui, 25 de desembre, Nadal, fa cinc mesos que em vas deixar, emportant-te una gran part de mi. Són els meus primers Nadals sense la teva companyia, sense TU. Potser seran les dates més dures, són unes dates en família i la meva no està sencera si no hi ets . M’has sabut fer d’avi, fins i tot de pare, i ho vas deixat tot per poder estar amb mi. Encara no se que se’t va passar pel cap aquell mes de juliol, aquelles festes que semblaven perfectes. Recordo com si fos ahir l’últim cop que et vaig poder abraçar, anaves agafat de la mà de la teva dona. No em va venir al cap acomiadar-me de tu, t’asseguro que si hagués tingut aquesta oportunitat t’hagués convençut per a que et quedessis un temps més. Però sens dubte, del que més me n’arrepenteixo és de no haver-te dit els suficients cops t’estimo. Espero, estiguis on estiguis, que tinguis paciència, n’estic segura que algun dia, tard o prompte, et podré tornar a abraçar, dir-te lo molt que t’he trobat a faltar durant aquest temps i repetir-te un cop rere l’altre lo tantíssim que t’estimo. Em queda per desitjar-te un bon Nadal i feliç any 2012.